Òscar 2018. Millor Direcció

Les pel·lícules que opten a l’estatueta a millor direcció aquest any 2018 són:

Christopher Nolan, fill de pare anglès i mare d’Estats Units, va nèixer a Londres. A part de dedicar-se a la direcció de pel·lícules, també escriu guions, produeix i edita. Ha estat nominat tres vegades a l’Òscar: l’any 2002, millor guió original per Memento i l’any 2011, millor pel·lícula i millor guió original per Inception. La majoria dels seus films tracten temes relacionats amb la psicologia: la memoria, els somnis.
 
La seva primera pel·licula va ser Following de l’any 1998. La història versa sobre un escriptor obsessionat amb el seguiment a altres persones. En aquells temps encara estudiava a la universitat i molts dels seus companys hi apareixen. Amb Memento, el seu segon llargmetratge, es va donar a conéixer a nivell internacional. Es basa en un relat curt escrit pel seu germà, Jonathan Nolan.
 
La seva última pel·lícula Dunkerque és la que opta a l’Òscar per millor direcció. Se centra en l’evacuació, l’any 1940, després de la derrota de França davant l’Alemanya nazi, de més de 300.000 soldats britànics, francesos i belgues.
 

Jordan Peele és actor, comediant, director i guionista dels Estats Units. Fill de mare blanca i pare negre. Get Out, en anglès, o Déjame salir, en castellà, és la seva primera pel·lícula que escriu, dirigeix i produeix. És un film emmarcat dins del gènere de terror que explica la història d’una parella, negre ell blanca ella, que decideixen passar un cap de setmana a casa d’ella i així aprofiten per fer les presentacions dels pares. Però el que s’inicia amb un comportament massa tranquil, acaba amb un seguit de descobriments que el porten a saber una veritat inimaginable.
Aquesta pel·lícula opta a l’Òscar a millor pel·lícula, millor actor principal i millor guió original.
 
Es va iniciar a la televisió com a actor a la sèrie MADTV, des del 2003 al 2008, de la qual també fou guionista.
 
 

Greta Gerwig va néixer als Estats Units no fa massa anys.
L’any 2012 va participar a la pel·lícula de Woody Allen, To Rome with Love, en la qual interpretava el paper de Sally, una jove estudiant. També va coescriure i va protagonitzar la pel·lícula Frances Ha, que es presentà per primera vegada al Telluride Film Festival. La pel·lícula s’estrenà als cinemes el 17 de maig de 2013.
 
L’any passat va presentar la pel·lícula Lady Bird, de la qual és directora i escriptora.
I de què va la història? ‘Lady bird’ és com es fa anomenar una jove estudiant que es trasllada al nord de California per passar el seu últim any d’institut. Allí intentarà de trobar-se a ella mateixa sense l’ombra protectora de la seva mare.
 
Altres Òscar als quals opta: millor pel·lícula, millor actriu principal, millor actriu de repartiment i millor guió original. En total cinc premis.
 
 

Paul Thomas Anderson s’ha fet famós per fer pel·lícules amb repartiments corals i històries entrellaçades molt complexes, com és el cas de Boogie Nights (1997) i Magnolia (1999). Forma part de la primera generació dels “directors de videocassette”, directors com són Quentin Tarantino, Richard Linklater i Kevin Smith que van créixer veient centenars de pel·lícules en vídeo.
El temes que tracten les seves pel·lícules són: les relacions familiars, el destí, la predestinació amorosa i el paper dels mitjans de comunicació a la vida actual. Una de les característiques de la seva manera de treballar és que usa pocs talls i això provoca que els travelings siguin molt llargs. El so i la música són molt importants.
 
La història que relata El hilo invisible se situa a Londres, als anys cinquanta. Reynolds Woodcock és un famós “modisto” i amb Cyril, la seva germana, són el centre de la moda britànica amb més glamur. Ell vesteix la reialesa, les estrelles de cinema i altres senyores de l’alta societat. Les dones passen per la seva vida sense deixar emprempta, fins que apareix una jove cambrera, Alma, que esdevindrà la seva musa i amant. La vida d’aquest home trontollarà…
 
Altres Òscar als quals opta: millor pel·lícula, millor actor principal, millor actriu de repartiment, millor banda sonora i millor vestuari.
 
 

Guillermo del Toro és un dels directors mexicans més coneguts. A més de dirigir, també és guionistra i productor. Ha dirigit adaptacions de còmics, Hellboy i Blade II, fins a pel·lícules de terror i fantasia històrica, de de les quals se situen a l’Espanya de la Guerra Civil Espanyola i el període immediatament posterior, durant el règim dictatorial del general Francisco Franco: El espinazo del diablo i El laberinto del fauno. En aquestes pel·lícules els protagonistes són nens petits i la temàtica és mostrar la relació entre el terror i la fantasia de viure sota un règim fascista.
L’estètica i l’ambientació és espectacular: tètric i angoixant, situacions màgiques i fantàstiques, la simbologia dels monstres i els éssers fantàstics, fascinació pels insectes, la rellotgeria, les màquines i els engranatges, llocs foscos, coses que encara no han nascut… Aquest és el món que envolta Guillermo del Toro.
 
A La forma del agua es narra una història d’amor una mica peculiar: una noia i un home/amfibi. Opta a tretze estatuetes de l’Òscar.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.