Donna Summer

Nascuda com a LaDonna Andre Gaines a l’any 1948 a la capital de Massachusetts, Donna Summer va vendre prop de cent milions de la seva música disco amb un reconeixement internacional que tot i ser gran, no va arribar a fer-li del tot justícia respecte a altres artistes que van coincidir amb la seva època d’esplendor.

Summer se li ha considerat una icona d’una dècada musical on les seves composicions musicals han estat durant anys grans clàssics dels discos antics dels anys setanta i vuitanta, amb cançons convertides en clàssics com Love tot love you baby, The wanderer, o She works hard for the money entre d’altres innolvidables temes de l’artista que la van fer ser coneguda arreu del món.

La reina del pop no era una cantant que es reclogués en l’estudi. Exhibia la seva potent veu en uns directes rics, amanits amb uns remenades per a molts escandalosos, producte d’aquella època de revolució sexual de finals dels setanta i principis dels vuitanta. El seu primer èxit massiu va ser el disc Bad girls, amb un primer single homònim dedicat a les prostitutes.

El seu primer premi Grammy li va arribar amb Last dance, un himne de ball de finals dels anys setanta, pres de la pel·lícula musical Thank god it s friday, en què va participar al costat dels actors Jeff Goldblum i Debra Winger. En la seva carrera, aconseguiria quatre Grammy més per Hot stuff, He ‘sa rebel, i Forgive me el 1984 i un darrer en els anys noranta.

Donna Summer va ser una icona indiscutible de la societat gai durant els anys vuitanta però va renunciar a aquesta etiqueta durant un concert a través d’unes declaracions en què afirmava que la SIDA era el pecat de les males pràctiques de la població homosexual. Això li va comportar fortes crítiques i un descens de popularitat que va afectar negativament a partir d’aleshores a la seva carrera durant els anys noranta.

Ens ha deixat un mite de la música pop, un referent que no va poder competir o simplement va decidir no seguir els passos que havien realitzat altres artistes com Cher o Madonna transformant la seva música amb elements electrònics. A l’any 2008 publicava el seu darrer treball Crayons i ens deixava una mostra més de la seva potent veu per ser recordada per sempre.