La oficina de estanques y jardines. Didier Decoin

La novetat d’aquest més de gener de 2018 a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú és l’ultima novel·la de Didier Decoin, ‘La Oficina de Estanques y Jardines’.
 
Didier Decoin és un escriptor, periodista i guionista cinematogràfic francès. L’any 1977 va guanyar el premi Goncourt per John l’Enfer, la història d’un netejavidres indi que pateix vertigen i treballa als gratacels de Nova York.
 
Amb només vint anys va publicar la seva primera novel·la Le procés de l’amour. De les següents, cal destacar: Abraham de Brooklyn (Premi llibreter 1972), La camarera del Titànic (1991), Es así como mueren las mujeres (2009).
 
Com a periodista ha col·laborat amb Le Figaro i France Soir i com a guionista ha treballat al costat de Marcel Carné, Roberto Enrico o Maroun Bagdadi.
 
La oficina de estanques y jardines és la seva última novel·la, amb la qual ha guanyat el premi dels lectors L’Express-BFM TV.
 
I quina és la història que amaguen els fulls d’aquest llibre?
 
Doncs bé, ens hem de situar al Japó, a l’any 1100. Som al costat del riu Kusagawa on hi ha una petit llogaret que és l’encarregat de proveir els estanys de la ciutat imperial amb les carpes més boniques. Però aquell any, el pescador que ho feia mor i qui decideixen que se n’encarregui és la seva jove vídua. El director de l’Oficina d’estanys i jardins la recluta i Miyuki, així és com es diu, emprèn un llarg i montruós viatge amb una perxa a l’espatlla de la qual pengen dos cistells plens de peixos. Una cop arribar a la cort imperial, amb la mateixa innocència amb la que ha conegut el sexe i l’engany, i vestida amb dotze quimonos de seda, serà la protagonista del concurs anual de perfums convocat per l’emperador amb el tema de “una doncella cruzando un puente luna entre dos neblinas”.
 
‘ -¿Quién eres? -preguntó Kusakabe.
-Amakusa Miyuki, del pueblo de Shimae. Katsuro, el pescador Katsuro, el pescador de carpas mas hábil de la provincia de Ise, era mi marido. Ahora lo sustituyo. No pescando carpas, sino escogiendo entre las que había capturado antes de morir, confortándolas, cargando con ellas en estas barquillas -las inclinó alternativamente a la derecha y luego a la izquierda-, y después caminando mucho tiempo, cruzando por los bosques, las montañas y las frías lluvias has entregar estas carpas la director de la Oficina de Estanques y Jardines.’
 
 
A continuació trobareu una xerrada de l’autor sobre aquesta novel·la. Us informem, però, que és en francès.
 

 
Els llibres a les biblioteques VNG.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.