Les hores, de Stephen Daldry

Han passat quinze anys des de que es va portar al cinema una pinzellada de la memòria de l’escriptora Virgina Wolf.

Les hores de Stephen Daldry, és l’adaptació de la novel·la homònima de Michael Cunningham que va guanyar el Premi Pulitzer de ficció al 1999. The hours es desenvolupa a través de l’obra de Virginia Woolf, La senyora Dalloway. A Virginia Woolf se li presenta a l’espectador afectada pel seu trastorn bipolar en la seva residència de Richmond, a l’any 1923, quan va escriure la seva quarta novel·la, que va ser publicada el 14 de maig de 1925, posant-se de manifest, i de forma oberta, temes tan delicats en aquella època, com la bogeria, l’homosexualitat, la parella i, per descomptat, el suïcidi. L’escriptora prepara una festa, i durant unes hores es submergeix en una revisió nostàlgica del seu passat, de les il·lusions perdudes, del que va poder ser i no va ser. La novel·la constitueix una meditació sobre el pas del temps i la complexitat de les relacions humanes, a on la seva autora s’aferra a la literatura com una taula salvadora davant l’amenaça de bogeria i suïcidi.

Un altre personatge és Laura Brown, la seva història es desenvolupa a la ciutat de Los Angeles durant l’any 1951, mentre es troba afectada d’un problema de depressió, encara que a diferència de Virginia Woolf que estava sotmesa a tractament i vigilància, ella no és conscient del seu seriós problema. La tercera història es desenvolupa a Nova York, en un futur a l’any 2001, és la vida de Clarissa Vaughn que es troba dedicada a la malaltia de SIDA que pateix el poeta Richard, interpretat per Ed Harris, i que ve a ser la representació del personatge principal de la novel·la de Virginia Woolf, la senyora Dalloway però al segle XXI.

El lesbianisme de Virgínia està abordat en l’argument a través de les tres protagonistes: Clarissa és una lesbiana socialment assumida mentre les altres dues tenen una sexualitat almenys confusa. Julianne Moore compon una meravellosa víctima del sistema paternalista transmetent l’opressió i l’ofec de la vida domèstica, amb la seva pèrdua, frustració i impotència. Per la seva banda, Maryl Streep desplega amb una meravellosa però subtil varietat de registres tota la inseguretat de la dona emancipada contemporània. Finalment, el paper més agraït és el de Virgínia Woolf, interpretat per Nicole Kidman amb la temàtica del seu suïcidi, les seves cartes, la seva gran casa de Richmond de nom l’Hogarth Press.