Una passió desbordada

L’estudiant Emily Dickinson no encaixa en el rigor de Mount Holyoke, un seminari laic per a senyoretes, el més semblant a una universitat femenina a mitjans del segle XIX, i no triga a ser rescatada per la seva família. Les primeres escenes de la pel·lícula Historia de una pasión anticipa l’actitud poc ortodoxa d’aquesta poeta que no es va adaptar al que el seu època esperava d’una dona. Però alhora també anuncia l’aïllament al qual es condemna en part per voluntat pròpia Dickinson, que va defugir tota la seva vida les formes més tradicionals de socialització per a recloure en la seguretat de la llar familiar. La mansió en què va viure serveix com escenari per a descobrir el retrat d’una dona gens convencional de la qual es coneix molt poc, entre les conegudes hi ha la del seu naixement l’any 1830, també se sap que va ser considerada una nena amb talent, però un trauma emocional la va obligar a deixar els estudis. A partir d’aquest moment, es va retirar de la societat i va començar a escriure poemes.

El director Terence Davies presenta a una escriptora conscient del seu talent i ansiosa de produir literatura poètica, tot i que en aquells temps les dones no es veiessin encoratjades a explorar les seves habilitats artístiques. La seva història s’inicia en la seva joventut, des del moment en què abandona la seva formació als disset anys, en una deserció que si bé es presenta com a producte d’un trauma emocional religiós, en la vida real sembla que va succeir a causa d’una malaltia. Segurament, l’incident va ser utilitzat pel director per mostrar, des del primer instant, l’esperit inconformista que va dominar tota l’existència de l’escriptora, i que li va fer qüestionar-se el credo calvinista dels seus familiars i amistats, des dels seus més personals enigmes, dubtes i contradiccions.

Emily Dickinson, és una de les poetesses nord-americanes amb major reconeixement, però va ser ignorada durant dècades tot i haver deixat escrits més de mil set cents poemes, aconseguint publicar, en tota la seva existència, tot just set d’ells. És retratada cinematogràficament com una persona íntegra, amb uns valors, que, encara que sembli contradictoris, s’exhibeixen al mateix temps, bellugadissos, però indestructibles. Tot això deixa a l’espectador la imatge d’una dona transformada per la intransigència, tret que marcarà inexorablement el caràcter de la protagonista, brillantment encarnada per l’actriu Cynthia Nixon, que aconsegueix desprendre una interpretació amb intel·ligència, determinació, ansietat i turment sobre el significat de déu, la mort i l’eternitat que marca la seva pròpia existència.

Terence Davis i Emily Dickinson