El puente de los asesinos. Arturo Pérez-Reverte
“No era l’home més honest ni el més piadós, però era un home valent”. Aquestes eren les paraules que obrien la que, sens dubte és ja una de la sagues més famoses de la literatura històrica espanyola, la del Capità Alatriste.
Quinze anys han passat des de que Arturo Pérez Reverte ens presentés al capità i des de llavors hem pogut gaudir d’una infinitat d’aventures i desventures que ens han portat a través de l’Espanya i l’Europa del segle XVII. I cinc, des que es publiqués la darrera, Corsarios de Levante.
Doncs bé, acaba d’aparèixer la setena aventura, El puente de los asesinos. En aquesta ocasió, Alatriste és reclutat per l’estat espanyol per assassinar el dux de Venècia durant la missa de Nadal de 1627, amb la finalitat d’imposar per la força un govern favorable a la cort del rei catòlic en aquest estat d’Itàlia.
Així, al costat del Capità, el seu inseparable patge Iñigo Balboa, el veterà Copons i el moro gurriato, entre altres, podrem viatjar fins a la Itàlia del segle XVII, per passejar pels carrers de Roma, Nàpols i Milà i contemplar una Venècia diferent a la que coneixem “hivernal, gris, nevada, perillosa, plena de conspiracions i sicaris”.
Amb El puente de los asesinos, Pérez-Reverte treu partit de nou a un gènere en què es mou com ningú i al qual ja ens té tan acostumats. Traça una història trepidant que, al cap ia la fi, no és res més que una excusa per ensenyar “com era el moment històric d’aquesta Venècia, d’aquesta Espanya, d’aquesta política Europea de cancelleries i d’espies i de mons tèrbols i conspiracions a l’ombra”.
Les aventures d’aquest espadatxí mercenari s’han enganxat a milions de lectors a tot el món, i molt aviat podrien fer-ho també amb els televidents. I és que, després d’haver debutat en el cinema de la mà d’Agustín Díaz Llanes el 2006, al capità li ha tocat el torn d’estrenar a la televisió. La sèrie ja s’està preparant.
Per als que no puguin esperar, aquí poden començar a llegir els primers paràgrafs de la novel·la: El puente de los asesinos.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

