50 anys de West Side Story
Els Montesco i Capuleto no són famílies sinó bandes de carrer, no viuen a Verona sinó a Manhattan, i les seves rivalitats les diluciden ballant al ritme de Leonard Bernstein.
Es tracta de fer un homenatge després de cinquanta anys de l’estrena d’un musical que va adaptar de Broadway la història de Romeu i Julieta.
L’argument és suficientment conegut i situa l’argument al West Side de Nova York, on es disputen l’hegemonia dues bandes de joves: els sharks, tots ells procedents de Puerto Rico, i els jets, d’ascendència anglosaxona. Una nit, en un ball, coincideixen els dos grups i estan a punt de provocar una violenta baralla.
Al capdavant del repartiment, apareixen la parella protagonista formada per Natalie Wood i Richard Beymer, amb les veus, en les cançons, de Marni Nixon i Jimmy Bryant, respectivament, que estan excel·lents. Però l’altra parella, que omple de força tota la història, George Chakiris i Rita Moreno, van ser tots dos guanyadors de l’Óscar a millors secundaris per les seves excepcionals interpretacions.
El musical va ser escrit per Arthur Laurents, amb música de Leonard Bernstein i lletres de Stephen Sondheim, coreografiat i dirigit excepcionalment per Jerome Robbins. Quan es va designar al ja veterà Robert Wise per dirigir la pel·lícula, principalment per la seva experiència filmant a la ciutat de Nova York, se li va oferir a Robbins l’oportunitat de col·laborar en la direcció, ja que Wise mai havia fet un musical.
La veritat és que, encara que no es van emportar gens bé durant el rodatge, i Robbins va ser finalment acomiadat pel seu difícil caràcter i el seu perfeccionisme extrem que encaria bastant la producció, Wise va insistir en compartir crèdits de direcció amb ell. Havien buidat els teatres i les escoles dels millors ballarins, i havien creat alguns dels més absorbents decorats de cinema de la mà de Boris Leven, i tots dos directors van crear aquest excepcional treball cinematogràfic del que ara és compleixen 50 anys des de la seva estrena a l’any 1961 i que va aconseguir el reconeixement de la crítica amb 10 Óscars.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
