Francesc Burrull, mestre català

El pianista i compositor de jazz Francesc Burrull, recentment guanyador del Premi Enderrock d’Honor, ha estat proposat per obtenir la Creu de Sant Jordi com una figura cabdal del panorama musical català de finals del segle XX. Va ser deixeble del mestre Pere Vallribera i ha sigut el director musical de Concèntric, va ser en aquesta època amb Josep Maria Espinàs quan van treballar junts, mentre Espinàs s’encarregava de la correcció lingüística i de pronúncia, Burrull controlava tots els aspectes musicals.

És el responsable de la majoria del so dels discos de pop dels anys seixanta, col·laborant al costat de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Núria Feliu, La Trinca, Pere Tàpies, i molts d’altres d’àmbit internacional com Sydney Béchet, Bill Coleman, Chet Baker, Don Byass o Jean-Luc Ponty. Va formar els seus propis grups músicals en l’àmbit barceloní com Latin Combo, amb qui enregistra dotze discs i també Latin Quartet, amb la creació de set treballs discogràfics més. En l’avinentesa del naixement dels Setze Jutges, s’incorpora al món de la Nova Cançó, com a compositor i també arrenjador, tot abans d’assumir la responsabilitat de la direcció musical de l’Editorial Concèntric en la qual guanya el Gran Premi del disc cátala per la seva tasca, guardó com a col·laboració. Va enregistrar un disc d’homenatge a Duke ellington, amb motiu de la seva mort que va significar el naixement de la companyia Big Band de Barcelona, formació de divuit músics, de la qual n’és director. Ha col·laborat amb la Banda Municipal i la O.B.C., com a solista de piano en la Rapsody in Blue i el Concert en Fa de Gershwin.

A l’any 2010 publicava Les 26 cançons infantils, llibre de partitures i textos escrits al costat de Josep Maria Espinàs i amb pròleg de Lluís Llach, incloent-hi un magnífic enregistrament sonor amb les vint-i-sis cançons infantils editades en quatre discos de finals de la dècada dels seixanta. El 2012 col·labora amb el cantautor Joan Isaac gravant dos temes en el seu disc Piano, piano. Un any després el músic barceloní, resident a Vilanova i la Geltrú, declara que si hagués de quedar-se amb tres discos de tota la seva trajectòria artística serien el dedicat al poeta Miguel Hernández de l’any 1972, Diàlegs de 1975 amb Joan Baptista Humet i el clàssic Manuel de Falla amb Albert Moraleda al baix, Miquel Àngel Lizandra a la bateria i la col·laboració especial de Leonora Milà al piano.