Òscar 2017. Millor guió
Nominacions a Millor guió original:
El guionista de Sicario (2015) o també, ja fa més de deu anys, autor del guió televisiu de CSI Las Vegas, ha estat nominat per la història dels personatges de Toby i Tanner Howard, dos germans que planegen una sèrie d’atracaments a diverses sucursals bancàries de Texas amb l’objectiu d’aconseguir els diners suficients per pagar els deutes que Toby manté amb el banc.
El guió narra les peripècies de dos artistes que procuren viure del seu art en el Hollywood clàssic, que concentra el major índex de somnis trencats per metre quadrat. Els personatges creats per Chazelle discuteixen sobre la contraposició entre tradicionalisme i revolució, i es aquí on el guionista i director busca reconciliar tots dos conceptes, apuntant que el classicisme pot ser una revolució en si mateixa en uns temps d’agitació musical.
Efthimis Filippou, per Langosta
L’escriptor londinenc James G. Ballard sempre va tenir clar que l’autèntic territori que havia d’explorar la ciència ficció no era l’espai exterior, sinó l’interior, perquè entenia que l’únic planeta veritablement estrany és la Terra. El director Yorgos Lanthimos i el guionista Efthimis Filippou són firmes seguidors d’aquesta idea ja que la seva darrera pel·lícula >The Lobster> ho confirma.
En aquest magnífic guió destaca la representació de la culpa i la pèrdua en forma de dolor del protagonista Casey Afflek, que es transmet a l’espectador en la seva dimensió més punyent. I ho fa a través d’unes imatges serenes en la superfície que contenen una fúria i una ràbia internes impossibles de descriure. El director i guionista renúncia a l’èpica de la tragèdia humana per intentar descriure el que significa la veritable desolació i el buit des de la més estricta austeritat emocional davant la mort d’un germà i d’una nova responsabilitat inesperada.
Mike Mills és un creador polifacètic, ha deixat la seva empremta a través de vídeos musicals artístics en els seus inicis, ha treballat com a dissenyador gràfic, ha fet de músic en una banda de rock independent, fins arribar al cinema a l’any 2005 dirigint Thumbsucker. Ara ha estat nominat pel seu magnífic guio en la narració de la història de tres dones que exploren l’amor i la llibertat a Califòrnia durant els anys setanta.
Nominacions a Millor guió adaptat:
Aquest guionista i productor va passar deu anys intentant que la seva ment adaptés al cinema el conte curt Story of your life de Ted Chiang, però l’esforç va obtindre els seus fruits en la que està considerada una de les millors pel·lícules de l’any. La història s’inicia quan unes naus extraterrestres comencen a arribar a la Terra.
August Wilson, per Fences
El text de Fences va ser una obra de Broadway de finals dels anys vuitanta que va ajudar a establir August Wilson com el més reeixit dramaturg negre de Broadway als Estats Units, convertint-se en la segona de les seves obres que es va estrenar a Nova York després de l’obra dramàtica Bottom Negre de Ma Rainey. S’explica la història d’un pare afroamericà que lluita en els anys cinquanta contra els prejudicis racials mentre tracta de tirar endavant la seva família.
Aquest guió està basat en el llibre Hidden figures de Margot Lee Shetterly que explica la fenomenal i veritable història d’un grup de dones negres matemàtiques de la NASA a l’avantguarda del moviment feminista i de drets civils que contribuiran a aconseguir un dels grans èxits dels Estats Units a l’espai, quedant com una mostra de lluita contra la discriminació de raça durant els anys seixanta.
Aquesta proposta de Barry Jenkins està basada en l’obra de teatre Moonlight Black Boys Look Blue que Tarell Alvin McCraney va escriure ja fa una dècada. Liberty City és un dels pocs barris que es troben en el centre de la ciutat de Miami i és aquí on creixerà Chiron en una díficil i complicada infància i adolescència, adaptada a les experiències que Barry Jenkins va viure en persona i que va reflectir en diferents obres de teatre que parlen d’un tros de la seva vida i també un recull d’experiències viscudes a Liberty City.
La pel·ícula parteix de l’obra A Long Way Home en la que explica la desgràcia que li va tocar patir a Saroo Brierley, un nen indi de cinc anys que va veure’s atrapat en un tren de mercaderies a la recerca d’un germà que mai va arribar a trobar. Després de llargs dies perdut i després de passar miserablement per Calcuta va ser acollit en un orfenat perquè posteriorment fos adoptat per una família australiana. Vint-i-cinc anys més tard de la seva trista perdua, gràcies a la seva perícia, al Google Maps, i algun dels seus llunyans records, va ser capaç de localitzar el seu lloc d’origen per retrobar-se amb la seva anyorada mare.
Saroo Brierley, el niño que estuvo perdido 25 años
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
