Javier Reverte
Periodista i escriptor, Javier Martínez Reverte ha viatjat pels cinc continents, en un intens treball que el va connectar amb la crònica d’esdeveniments polítics i bèl·lics però que també li va permetre la recopilació del valuós material i el descobriment de paisatges i gents diferents per la seva obra.
Un viatge d’una durada de molts anys, coneixent gent i paisatges i plasmant totes les seves experiències tant en llibres i novel·les com en literatura de viatges, amb la fascinant visió del continent negre. Per a Javier Reverte el viatjar és fugir de la monotonia i conèixer gent i paisatges. La fascinació del viatge li ve des de petit, quan les novel·les i pel·lícules d’aventures li van captivar per sempre amb aquestes terres d’homes, de colors i de sabors. El lector, al costat de Reverte se sent navegar per falues omanites a l’Índic o remuntant el riu Congo en una temible nit en què els militars aguaiten.
El Congo és el riu més gros de ponent de l’Àfrica Central. Amb una llargada de 4.380 km és el segon riu més llarg de l’Àfrica just per darrera del Nil a Egipte. El seu recorregut té lloc, en la seva major part, dins del territori de la República Democràtica del Congo, on llevat del tram final, on forma frontera entre aquest estat i la República del Congo i, als darrers 50 km, amb Angola.
El riu Congo travessa en dues ocasions l’equador i és fàcilment navegable en seccions de gran distància, en particular entre Kisangani i el llac Malebo. En aquest llac que suposa un eixamplament del riu, es troben les capitals Kinshasa i Brazzaville. Una mica més a l’oest de Kinshasa el corrent s’estreny i cau per una cadena de cataractes creades per una sèrie de canons profunds, conegudes com les cataractes Livingstone.
Viatger incansable, Reverte ha obtingut un gran èxit de vendes amb els seus llibres de viatges, i, en particular, amb la seva Trilogia d’Àfrica , formada per El sueño de África, Vagabundo en África i Los caminos perdidos de África, en la qual combina els seus experiències directes amb referències històriques sobre les terres que visita, explicant a través del passat la situació del present.
També ens ha deixat altres obres de notable èxit, com la Trilogía de Centroamérica, tres històries que transcorren a Nicaragua, Guatemala i Hondures; els llibre de viatges amb el títol El corazón de Ulises que està ambientat a Grècia, Turquia i Egipte; o El rio de la desolación, sobre un viatge pel Amazones que va estar a punt de costar-li la vida a causa de la malària, i també els poemaris Metrópoli i El volcà ferit, i assajos històrics centrats en la figura de Pere Páez, missioner jesuïta a Etiòpia durant el segle XVII.
Guatemala és una de les destinacions turístiques preferides pels motxillers, amb una gran varietat de paisatges, que van diversificant a mesura que s’avança en el viatge. Una de les regions més populars és Rio Dulce, que es troba situat a la costa oriental del país. Un altre racó és Platja Blanca, d’esplèndides sorres blanques i aigües color turquesa. Moltes platges com aquesta encara tenen una única via d’accés ja que la jungla costanera és molt espessa. Un altre dels llocs per visitar és Antiga, una ciutat situada a les muntanyes centrals de Guatemala, envoltada pels volcans Aigua, Foc i Acatenango.
Honduras està banyada en el nord pel mar Carib i la del sud per l’oceà Pacífic. En el Golf de Fonseca, al sud-oest, hi ha moltes illes amb volcans. Els grans valls fèrtils de les terres baixes situades al costat del mar Carib es dediquen majoritàriament al cultiu de plàtans. La major part de la població es concentra en la meitat occidental del país. També està bastant poblada la zona al voltant de Puerto Cortés, que s’estén des del llac Yojoa cap al nord fins arribar al mar Carib.
Per la seva banda, Nicaragua té dos grans llacs : el Llac de Managua o Llac Cocibolca. La zona del Pacífic del país es caracteritza per ser la regió volcànica i lacustre del país. La zona de l’Atlàntic del país és una gran extensió coberta de grans boscos, presentant-se grans rius que corren per les seves terres. Entre els principals rius trobem: Coco, Wawa, Kukalaya, Prinzapolka, Bambana, Gran de Matagalpa, Kurinwás o Amagat.
A l’any 2006 apareix la seva obra La aventura de viajar. Historias de viajes extraordinarios, on narra la seva vida com a viatger, des de les excursions infantils, passant per les cròniques de guerra que el van portar per tot el món. A l’any 2009 publica a El rio de la luz el seu viatge per Alaska i Canadà, seguint el camí de la febre de l’or i les peripècies d’autors com Jack London.
El Parc nacional de Denali és una de les zones verges més importants del continent. En ell poden trobar tot tipus d’exemplars de la flora i fauna com el moltó d’Alaska, el caribú, l’ant, l’ós grizzly o el llop.
El clima presenta diferents tipus, segons la regió. La costa occidental posseeix un clima oceànic, mentre que la resta de l’estat presenta un clima continental i àrtic. En Juneau, la capital, i en la meitat sud-est el clima és oceànic, mentre que és àrtic en la meitat nord. En general, aquesta zona és la més humida i càlida, alhora, d’Alaska amb suaus temperatures a l’hivern i alts nivells de precipitació al llarg de l’any.
Les muntanyes del Pacífic ocupen tota la costa meridional, mentre que a la regió interior s’estén el riu Yukon amb els seus afluents en unes vastes altiplans. La zona àrtica septentrional, per la seva banda, està ocupada per la cadena muntanyosa de Brooks.
La seva darrera obra publicada fins ara porta el títol de En mares salvajes (2011). Un viatge a l’Àrtic, i en ella descriu el seu viatge a través del Pas del Nord-oest, la ruta marítima del nord canadenc que uneix el oceà Atlàntic amb el Pacífic a través d’aigües àrtiques .
La definició de la seva obra es apareix constantment en els seus llibres de viatges que es caracteritzen per aproximar al lector amb naturalitat i tendresa als paisatges, rostres i històries que el Reverte viatger troba en el camí, barrejant-los amb acurades notes històriques, que persegueixen posar el lector en el context adequat, i amb puntuals reflexions filosòfiques i polítiques que no ens deixen indiferents.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
