Miguel Delibes

Escriptor castellà, neix a Valladolid el 1920. Durant la Guerra Civil va participar en el bàndol franquista (voluntari a la marina), i posteriorment va poder cursar estudis de comerç, dret i belles arts. El 1941 entra com a periodista al diari El Norte de Castilla del qual és nomenat director l’any 1958, tot i que el destitueixen el 1963 pels seus enfrontaments amb la censura, una actitud que va afectar tant la seva obra literària com la seva activitat periodística.

La primera de les seves nombroses novel·les (prop de seixanta) va veure la llum el 1947: La sombra del ciprés es alargada (Premi Nadal 1948). El 1950 va publicar El camino, obra que marcarà un gir important en la seva producció, tot adoptant un ritme més àgil, directe, amb una treballada senzillesa d’expressió, i on introdueix els elements clau de la seva obra: la vida rural tradicional i el seu ocàs davant l’imparable creixement de la vida urbana i el món modern, el paisatge de Castella, la cacera, el pes de la memòria i el record.

Per citar algunes de les seves novel·les tenim: Diario de un cazador (Premio Nacional de Narrativa 1956), Siestas con viento sur (premi Fastenrath), Las ratas (1962, considerada sovint la culminació del seu estil i el seu món més personal), Cinco horas con Mario (1967, monòleg de gran intensitat i obra de gran difusió), El príncipe destronado, El loco, El último coto, Diario de un jubilado, El hereje (Premio Nacional de Narrativa 1999).

També es va dedicar a l’assaig i al reportatge, i cal destacar Correspondencia, 1948-1986, recull de la relació epistolar que va mantenir amb el seu editor Josep Vergés.

Ha rebut els premis Príncipe de Asturias de la Letras (1982), Nacional de las Letras Españolas (1991) i Miguel de Cervantes (1993), i algunes de les seves novel·les han estat adaptades al teatre (Cinco horas con Mario, 1979; Las guerras de nuestros antepasados, 1989) i també al cinema (El camino, El príncipe destronado, amb el títol de La guerra de papá, i Los santos inocentes, de M. Camus, 1984). El 1973 va ingressar a la Real Academia Española.

Mor a Valladolid el 2010.

Sílvia Romero.
Web.
Club La Crisàlide.