El disputado voto del señor Cayo

El disputado voto del señor Cayo, la novel·la que tractarem en aquesta tertúlia va ser editada el 1978, en plena transició. I si bé és ben cert que, tal com indica la contraportada del llibre, l’autor planteja un tema que esdevé una de les grans tragèdies del nostre temps (l’abandonament del camp), també és cert que amb la sàtira que utilitza com a recurs per mostrar-nos aquest xoc, aquest enfrontament entre món rural i urbà, ens retrata amb profunditat la societat de finals dels setanta i els canvis socials i polítics als quals estàvem abocats.

La història s’inicia quan un grup de joves polítics (Víctor, Laly i Rafa) van a parar al poble on viu el senyor Cayo mentre fan una gira per la Castella rural (amb intenció político-propagandística), i es troben que ell és pràcticament l’únic habitant d’aquesta població (hi ha un altre veí, anomenat “ell” pel senyor Cayo, amb qui ni es parla ni manté cap tipus de relació –tampoc no apareix en cap moment de la novel·la-, i hi ha la seva dona, que és muda).

Al llarg de la història no només veurem aquest enfrontament de móns esmentat abans, sinó que podrem apreciar sense cap dificultat que els personatges sembla que parlin idiomes diferents. De fet, precisament és el diàleg entre ells el que li serveix, a Delibes, per plantejar la contraposició entre el pragmatisme del senyor Cayo i l’idealisme dels militants polítics.

Com s’ha indicat al principi el llibre es va editar el 1978. Han passat més de trenta anys i, malgrat això, la idea subjacent continua ben vigent. Potser hi trobaríem alguns canvis: un senyor Cayo no tan aïllat de l’actualitat i uns militants no tan ingenus i idealistes. Però en definitiva, molt possiblement, el pragmatisme i la forma de viure la vida per part del senyor Cayo faria, de nou, que un militant com el Víctor conclogués que “han anat a redimir el redemptor”.

DIGUES LA TEVA

Ja s’ha indicat que la novel·la planteja l’abandonament del camp, l’enfrontament entre ruralitat i urbanitat. Però també planteja i ens mostra una societat molt concreta: la de la nostra transició. Quin dels dos temes creus que queda més a bastament reflectit al llarg d’aquestes pàgines? Creus que si els visitants del senyor Cayo no haguessin sigut militants polítics, la trobada entre aquests dos móns que representen hagués funcionat amb el mateix guió?

El grup de militants és format per tres persones, però d’elles n’hi ha una que queda més impressionada pel pragmatisme i humanitat del senyor Cayo que no pas les altres dues. Ens referim a Víctor. Com valores les reflexions que fa Víctor al voltant de la jornada que viu al costat del senyor Cayo? Creus que són encertades? O pel contrari consideres que vénen marcades per una imatge que ell idealitza en adonar-se de la seva ignorància vers aspectes que són, en definitiva, els que permeten que el senyor Cayo sobrevisqui en aquell medi?

Hem comentat que els diàlegs esdevenen un recurs bàsic perquè Delibes ens mostri la diferència existent entre el grup de visitants i el senyor Cayo. Si la novel·la avancés de forma més descriptiva (quant a l’evolució emocional i psicològica dels personatges), penses que el resultat seria el mateix? Creus que, dins d’aquesta ficció plantejada, el senyor Cayo també ha quedat impressionat pels seus peculiars visitants?

ALTRES DADES

Miguel Delibes. Biografia:
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/delibes_miguel.htm

Miguel Delibes. Discurs d’ingrés a la RAE (1975):
http://s3.amazonaws.com/lcp/scaramouche/myfiles/discurso_delibes.pdf

Miguel Delibes. Bibliografia:
http://cvc.cervantes.es/actcult/delibes/bibliografia/obra.htm

Miguel Delibes entrevistat per Ramón García (youtube):
http://www.youtube.com/watch?v=fGEkbTLdgcM

“El disputado voto del señor Cayo”. Dades de la pel·lícula:
http://cine.estamosrodando.com/filmoteca/el-disputado-voto-del-senor-cayo/

Sílvia Romero.
Web.
Club La Crisàlide.