Indigneu-vos!

Tots tenim motius per indignar-nos, però gairebé ningú no ho fem. Potser hauríem de seguir l’exemple de dos nonagenaris que encara romanen indignats.

Stéphane Hessel, aquests dies presenta la versió en català i castellà del seu opuscle Indignez-vous!, un petit llibre de lectura recomanable -si més no per introduir una mica d’aire fresc-, que neix de la sorpresa que li causa a l’autor la indiferència amb què la joventut europea està reaccionant a la gestió política de la crisi que patim des de fa ja prop de 4 anys.

Hessel, és un venerable ancià de ment desperta, que es va unir a la Resistència a Londres, va ser capturat per la Gestapo i es va salvar d’una mort segura a Buchenwald en canviar la seva identitat per un altre pres. Després de la guerra, va esdevenir diplomàtic, va formar part després de l’equip redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans, després va exercir d’ambaixador a França davant l’ONU i més tard va ser defensor de la causa palestina. Així que té la suficient autoritat moral com per fer aquest “al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica”, segons el defineix l’autor. “La meva generació va participar en molts progressos: la descolonització, molt important, el final del totalitarisme nacionalsocialista i l’estalinista, però no va entendre que quedava molt per fer perquè la Terra s’harmonitzés.

El novel·lista i economista José Luis Sampedro, coetani i igual de contundent que Hessel, és l’autor del pròleg d’aquesta edició.

Tots dos van néixer el 1917, l’any de la revolució russa. Els dos van viure un conflicte bèl·lic en la seva joventut: la II Guerra Mundial en el cas de Stéphane Hessel i la Guerra Civil espanyola en el de José Luis Sampedro. I tots dos van haver de patir una dictadura (la França de Vichy del mariscal Petain i el franquisme). Aquesta trajectòria vital torna a creuar-se, ara contra la indignació que tots dos senten davant l’enfonsament dels valors polítics i ètics en el món occidental.

Els dos escriptors i activistes es mostren convençuts que avui la veritable amenaça procedeix dels agents econòmics. “En aquest món -diu Hessel-, hi ha coses insuportables. En primer lloc: la naturalesa del sistema econòmic responsable de l’actual crisi devastadora que constitueïx una amenaça per a la pau i la democràcia. Mai el poder dels diners va ser tan immens, tan insolent i tan egoista”. I afegeix Sampedro: “En aquest moment, el poder és el dels diners”.

Tots dos pensen que s’ha de seguir batallant. Hessel denuncia la desigualtat creixent: “Mai havia estat tan important la bretxa entre els més pobres i els més rics, ni tan encoratjada la competitivitat i la carrera pels diners”, mentre que Sampedro sentencia: “L’únic que es vol és que siguem productors i consumidors i no pensem. Hem de lluitar per la llibertat de pensament”.

Els dos nonagenaris pensen que s’ha de seguir batallant i plantar cara al sistema. “Cal una insurrecció pacífica davant el desordre mundial, en les seves vessants econòmica i política. S’han de unir els més necessitats i els que més saben”, afirma Hessel. Sampedro, per la seva banda, reconeix que “no només tenim dret a la vida, també tenim el deure de viure-la. Tot i que hem progressat molt en la ciència, el gran problema de la nostra societat és que no ha après a viure en pau i continuem posant barreres”.

Indigneu-vos!, com diu el títol ens convida a indignar-nos, perquè de la indignació neix el compromís. A rebel·lar-nos per salvar els èxits democràtics basats en valors ètics. No reclama cap violència, al contrari, desitja plantar la llavor entre els joves, com a garants dels progressos obtinguts per la llibertat. “Ens dirigim a les noves generacions, preneu el relleu, indigneu-vos”, perquè “la indiferència és la pitjor de les actituds”. I José Luis Sampedro al seu pròleg encoratja: “Cal reaccionar per protegir el dret a viure, especialment els més joves”. Segons ell, no es tracta d’un passotisme generacional, sinó més aviat d’un rebuig de les opcions que se’ls ofereixen actualment. “Per això, suggereixo el fonamental: que ens reeduquem. Cal raonar primer i creure després. La llibertat de pensament és l’únic que pot crear el futur”.