Chucho Valdés

Aquesta setmana com a novetat a la biblioteca, ja podeu reservar-la, podreu trobar Chucho’s Steps. Es tracta del darrer treball de Chucho Valdés juntament amb l’orquestra The Afro-Cuban Messengers.

Pianista, organista, compositor i instrumentista, Chucho Valdés és considerat un dels millors pianistes del món i per descomptat la figura jazzística més important en l’actualitat de Cuba.

Entre 1968 i 1970 forma un quartet de jazz amb el qual va obtenir el seu primer gran èxit internacional al estrenar la seva obra Missa Negra a Polònia el 1978.

Al Festival que allí va tenir lloc coneix a Dave Brubeck, que impressionat per l’obra i la interpretació que en fa Chucho, envia la gravació a Nova York a la selecció anual dels pianistes.

A l’any 1978 obté el premi Grammy en la categoria de millor de jazz de piano per la interpretació que realitza en una presentació de Missa Negra durant un concert al Carnegie Hall de New York. Entre les seves obres més importants es troben Contradansa (dedicada a Maria Cervantes), 1968; Cent anys de joventut, 1979; Las Margaritas, 1981; Gresol of Havana amb Roy Hargrove; Latin Jazz (va obtenir premi Grammy a l’any 1997); Homenatge a Peruchín, 1990, Live at Village Vanguard (va obtenir Grammy 2000). Menció especial mereix la versió que va fer de l’obra The Duke, originalment escrita per Brubeck i dedicada a Duke Ellington. Amb Cançons inèdites va obtenir el Grammy Latino de l’any 2002.

Finalment, a l’any 2009, va ser premiat en l’edició dels Grammy Llatí amb en àlbum Junts per sempre, aquesta vegada va compartir honors amb el seu pare Bebo Valdés.

Chucho’s Steps

Aquest darrer treball, Chucho’s Steps (2010), ens acosta variants entre jazz, funk i música afrocubana, amb homenatges a John Coltrane, Joe Zawinul i a la família Marsalis, a qui dedica la composició amb el títol New Orleans.

El més sorprenent de Chucho Valdés és potser el fet que sempre està fent alguna cosa diferent com a compositor i arranjador, la generació d’idees per a un canvi d’estil, format orquestral i el concepte. En aquest sentit, Chucho’s Steps és en part un canvi d’enfocament, si es vol, però vinculats a tota la seva obra anterior, sempre coherent i fins arribar a una dimensió més gran.

En aquest treball hi ha una integració de les seves dues últimes etapes, que s’estén des del format de quartet però sense ser orquestra de format. El més important en aquest procés és comprovar l’èmfasi en l’escriptura i no només la improvisació. És interessant observar que altres solistes de jazz i virtuós d’avui s’embarquen en un camí similar, incloent Wayne Shorter, Wynton Marsalis, Herbie Hancock, Randy Weston o Ornette Coleman, qui va ser la figura més representativa de la improvisació pura en el moviment free jazz.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.