Camí als Òscars: Toy Story 3
El jove Andy es va a la Universitat. Woody, Buzz Lightyear i els altres juguets ja no són els seus habituals companys de jocs, així que el seu futur no és clar: les golfes o l’abocador semblen el seu proper destí i no gaire llunyà pensen ells… Però accidentalment són tirats i recollits pels escombriaires, els quals els envien a una guarderia, on han de tractar de sobreviure de descurats nens de preescolar.
L’emotivitat és present en cada moment, especialment per a aquells espectadors que hagin crescut amb els films, ha vist els primers en la seva infància. I és que l’evolució d’aquests no deixa de ser l’evolució que marca el propi personatge d’Andy, ¿que fem amb els nostres joguines quan passem de la infància a l’adolescència? Ells mateixos dins de la ficció de la història debaten sobre si el seu futur ha de ser convertir-se en les joguines d’altres nens o quedar per al record a les golfes.
És sorprenent com Toy Story, al llarg d’aquestes tres parts des de la primera entrega a l’any 1995 en la primera aparició de Pixar, ha fet evolucionar a Andy ensenyant-li a tota la família com cal transcendir i donar pas a nous cicles. Utilitzant un diàleg àgil, d’humor intel ligent i amb joc de paraules, ha anat transmetent aquest efectiu missatge al llarg de les seves diferents parts.
Millor guió original.
Another Year de Mike Leigh
The Fighter de Scott Silver, Paul Tamasy i Eric Johnson
Inception de Christopher Nolan
The Kids Are All Right de Lisa Cholodenko, Stuart Blumberg
The King’s Speech de David Seidler
El favorit en aquesta categoria és David Seidler per El retorn del rei que ens ofereix uns diàlegs molt suggerents per acompanyar el desenvolupament de la història.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
