Camí als Òscars: El discurs del rei
Millor pel·lícula.
Millor director: Tom Hooper
Millor actor protagonista: Colin Firth
Millor actriu de repartiment:
Helena Bonham Carter
Millor actor de repartiment: Geoffrey Rush
Millor guió original
Millor fotografia
Millor música original
Millor direcció artística
Millor vestuari: Jenny Beavan
Millor barreja de só
Millor muntatge
Ens endinsem en la família reial britànica i concretament en els darrers anys del pare de George VI i la seva esposa, interpretada per Helena Borham Carter com la reina Isabel II, que es situa en els anys anteriors de l’entrada de Gran Bretanya a la II Guerra Mundial, quan era encara una princesa en el moment de començar a regnar, en alguns aspectes com la contractació del terapeuta que ajudarà al seu marit, ja es veia una dona amb decisió.
George VI, interpretat per Colin Firth, patia d’un tartamudeig nerviós i es va veure obligat a assumir el poder després que el seu germà abdiqués, l’any 1936. Un terapeuta australià poc ortodox, interpretat magistralment per Geoffrey Rush, va ajudar a superar el problema.
Malgrat el xoc inicial, els dos es submergeixen de ple en una teràpia poc ortodoxa que els portarà a establir un vincle indestructible. Amb el suport de Logue, la seva família, el seu govern i Winston Churchill , interpretat per Timothy Spall, el rei supera la seva afecció i pronuncia un discurs radiofònic capdal on explica que el seu país entra oficialment en guerra contra l’Alemanya nazi, discurs que inspirarà el seu poble i el unirà en la batalla.
Aquesta pel·lícula ens proporciona gestos subtils i uns diàlegs intel·ligents i acompanyats d’una bona ambientació. La fotografia de grans angulars serveix per desenfocar l’entorn i centrar-se en el personatge, i també per donar aquest toc còmic a deformar curosament la imatge i transmetre des de la distància un moment històric crític.
De la mateixa manera, resulta molt eficaç la planificació, unes vegades amb la recerca de primers plans expressius i altres amb perspectives acusades carregades d’intenció.
El treball artístic es completa amb una banda sonora que conjuga temes propis a partir d’unes delicades notes de piano per a uns inicis tímids amb una orquestració simfònica que executa a uns Beethoven o Mozart triomfals … i que exemplifiquen la transformació interior d’aquest acomplexat però tenaç home de caràcter
Millor pel·lícula d’animació
La nostra elecció per guanyar és: Como entrenar a tu dragón, però serà una lluita entre DreamWorks i Pixar, on aquesta segona surt amb avantatge ja que ha estat nominada també al premi de Millor pel·lícula.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
