La intel·ligència que aprèn

El catedràtic de filosofia José Antonio Marina ha centrat la seva tasca investigadora en l’estudi de la intel·ligència i en especial dels mecanismes de la creativitat artística del llenguatge, la creació científica, tecnològica i també econòmica. Per la seva banda, Carme Pellicer és teòloga, pedagoga i escriptora, ha estat professora al Fitzharris School d’Oxford i professora de Teoria del Coneixement.

La psicologia s’ha fragmentat en una sèrie de propostes difícils de coordinar, que sotmeten l’escola a vaivens i permanents canvis. Hi intel·ligències múltiples, hàbits de pensament, models d’educació emocional, teories conductuals, cognitives o mixtes, múltiples teories de la motivació, i la psicologia ni tan sols ens diu si l’ésser humà és lliure o si la personalitat es pot canviar mitjançant l’educació o és immutable. No obstant això, basant-se en mateixa investigació dispersa, és possible en l’actualitat elaborar una teoria de la intel·ligència que comenci en la neurologia i acabi en l’ètica, el que proporciona un marc clar per a l’escola.

L’acte de pensar és una habilitat com una altra qualsevol i, encara que podem estar més predeterminats a raonar d’una o altra manera, alguns experts creuen que és una cosa que es pot practicar i millorar. La intel·ligència és un estat que pot ser alt, baix o moderat, però que, essencialment, pot ser modificat. La intel·ligència no pot existir només per a una elit. La intel·ligència pot ser ensenyada. La funció principal de la intel·ligència humana és dirigir l’acció, i és ella la que articula la percepció, la memòria, el pensament, l’emoció, la presa de decisions. Els errors són grans professors, ressalten els camins pels que hem de continuar en el nostre aprenentatge, així com els que hem de descartar. A més, fomenten la teva imaginació. Un sorprenent salt evolutiu permet al nostre cervell gestionar-se a si mateix, iniciant d’aquesta forma un dinamisme prodigiós que amplia considerablement les possibilitats d’acció.