Els perills de les noves tecnologies

El món canvia en les últimes dècades de manera impactant. Les noves tecnologies ens permeten la comunicació instantània, un accés inusitat a la informació, la simplificació de moltes tasques que abans ens portaven moltíssim esforç, la possibilitat de viure més i millor. Sobre aquesta realitat i aquests favors no hi objeccions sinó més aviat elogis i aprofitaments. El que hem de dir també és que aquesta possibilitat de vida ens pot generar, al seu torn, cert impacte disfuncional, impulsat per l’exigència a realitzar diverses accions al mateix temps.

El cervell és, com qualsevol sistema de processament d’informació, un dispositiu amb capacitats limitades, sobretot en la de processar una quantitat d’informació per unitat de temps en el present. Així, el cervell humà té dos vessants com és l’atenció, quan tenim dues fonts d’informació prou complexes, l’eficiència d’una decau com a conseqüència de l’altra; i per altre banda, l’anomenada memòria de treball , l’espai mental en què retenim la informació fins a fer alguna cosa amb ella. Aquesta memòria té una capacitat finita en els éssers humans i és extremadament susceptible a les interferències. Quan s’intenta dur a terme dues tasques demandants al mateix temps, la informació es creua i es poden produir múltiples errors.

Comprovar correus electrònics o notificacions de xarxes socials pot provocar entusiasme, però també certa dependència. Hi ha un consens entre especialistes en què l’eficàcia de la utilització del temps obeeix a certa organització i rutina. La clau està en posar un filtre entre tasques importants i ocioses. Per descansar, és millor sortir a caminar, respirar profund, canviar d’activitat o fer una tasca menys demandant. A més de tornar-nos eficients en la immediatesa, aquestes activitats alternatives poden, en reprendre la tasca inicial, portar idees o aproximacions noves que millorin el llarg termini. Es necessari aturar-se un moment a pensar què passa amb l’estímul d’habilitats socials com l’empatia, la compassió i la intel·ligència emocional en el nostre voltant, en aquells que estimem, en nosaltres mateixos, quan la major part de les interaccions es donen de manera virtual, perdent cada cop més dia a dia la relació directa, personal, visual, en definitiva, la comunicació de veu i vista davant del nostre interlocutor.