Locke

En aquesta claustrofòbica narració, que és novetat aquesta setmana a la biblioteca, Tom Hardy interpreta Ivan Locke, un home que amb esforç ha aconseguit tot el que es proposava a la vida. Bon marit, bon pare, bon treballador, Locke és conegut per la seva sensatesa i saber fer, però una trucada telefònica posarà cap per avall tot aquest edifici que tant li ha costat construir.

I és ara quan comença el seu viatge nocturn a través d’un misteriós trajecte per carretera que es veurà acompanyat per molts personatges a través de veus que arriben a l’espectador a través del telèfon.

Unes persones que encara que no es veuen tenen entitat pròpia, demostrant les seves preocupacions i sentiments gràcies a uns diàlegs magistralment escrits i executats. Ivan Locke s’enfrontarà a les conseqüències dels seus actes mentre intenta contenir les diferents variables que interconnecten la seva família i el seu treball.

Però no ho farà de qualsevol forma, el seu comportament serà àrduament planificat. En el seu viatge en si mateix trobarà també el record del seu pare, un fantasma que viatja en el seient del darrere amb el qual Locke, un fill bastard, es permet discutir periòdicament durant aquest permanent viatge entre Birmingham a Londres, 163 quilometres que es poden fer en poc menys de dues hores, i que té l’objectiu final d’assistir al naixement d’un fill. Però fer-ho implica que pot perdre la seva família, el seu treball el seu prestigi. Però qui es pugi al BMW d’aquest constructor trasbalsat pels fantasmes del passat, incapaç de negar una moralitat complexa que li impedeix no fer el que considera correcte, no voldrà baixar fins que finalitzi aquest anàlisi de la tristesa, de la desolació, de la considerablement agra felicitat de la vida que ens fa lluitar contra les circumstàncies encara conscients de les conseqüències.

Aquesta és la segona pel·lícula com a director del habitualment guionista Steven Knight després de Hummingbird, acompanyat d’un guió magnífic al que acompanyen uns actors que fan lluir la història, especialment destacats són Olivia Colman, Ruth Wilson i Andrew Scott, els tres coneguts per interpretacions de sèries britàniques; i que són una peça clau en per donar personalitat a les escenes a través de la línia telefònica. Tots elles contestades per un Tom Hardy , que es menja cada pla de la pantalla mostrant la seva ràbia, emoció i impotència durant la seva interpretació d’aquesta proposta cinematogràfica que es va rodar en menys de vuit dies. Locke és, en definitiva, un estimulant exercici audiovisual que compta amb una gran actuació de Tom Hardy i compta amb un metratge just i necessàri per explicar una bona història, a on la interpretació física deixa el seu espai a la psicologia i a tots els conflictes del protagonista quan es plantegen ben aviat però alhora es desenvolupen amb paciència, senzillesa i talent. Es tracta d’un home que està passant la pitjor nit de la seva vida, però no per això deixarà d’actuar amb seny.