El cementerio de Praga, d’Umberto Eco
Nascut a Torí el 1954, Umberto Eco s’ha convertit en un dels escriptors més populars dels darrers temps. Expert en semiòtica, no és solament autor de novel·les sinó que és un autor prolífic d’assaigs filosòfics i llibres d’art, sempre des de la seva particular perspectiva. Personatge pintoresc, Eco s’ha guanyat el reconeixement de milions de lectors amb les seves novel·les que barregen literatura de qualitat amb trames electritzants.
Trenta anys han passat des que Umberto Eco publiqués la seva primera novel·la, El nom de la rosa, amb la qual començava tot un boom literari sobre la novel·la històrica. Ara, torna a sorprendre els seus lectors amb El cementerio de Praga, tot un homenatge a la novel·la clàssica, en què res és el que sembla i ningú és qui diu ser, escrita al més pur estil fulletonesc (il·lustracions incloses).
A El cementerio de Praga, Eco condueix al lector per un viatge trepidant al segle XIX, una excursió considerada per alguns inexacta des del punt de vista historiogràfic i que es mou al vaivé de la mare de totes les conspiracions: la que pinta als jueus com els ordidors ocults i totpoderosos de la destinació mundial.
La galeria d’habitants reals de El cementerio de Praga no té desperdici: un Sigmund Freud drogoaddicte, Dreyfus, oficial francès condemnat per ser jueu, el gran Ippolito Nievo, patriota i escriptor italià, o Garibaldi. Entre noms històrics i esdeveniments reals (dibuixats amb la mania detallista habitual en la prosa d’Eco) es desenvolupa el protagonista, “l’únic personatge inventat de la novel·la” segons l’autor. Es tracta de Simone Simonini, memorable anti-heroi i la presència més desagradable del relat, un capità piemontès establert a Torí, antisemita convençut en ple “Ottocento”.
Des de jove lligat al noble art de l’engany, Simonini ha dedicat la seva vida a ser espia i falsificador de documents i a comerciar amb hòsties consagrades per a misses satàniques. S’ha mogut sempre en sorres movedisses entre governs europeus i foscos grups religiosos.
La seva gran obra? “Fabricar” les actes d’una reunió nocturna inexistent entre les làpides del cementiri jueu de Praga. En ella els gran rabins de les 12 tribus d’Israel teixeixen plans per dominar el món. Aquest document fals serveix en la novel·la per a la redacció dels molt reals Protocols dels Savis de Sió, pamflet antisemita que, a principis del segle XX, va servir de justificació teòrica per als pogroms de la Rússia tsarista i, més tard, per la persecució nazi.
A més d’aquesta novetat, a la Biblioteca podeu reservar aquests llibres d’Umberto Eco:
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
