Milos Forman
Milos Forman, nascut a Caslav (República Txeca) a l’any 1932, és un dels cineastes més interessants que han aparegut a l’Europa de l’Est sota el domini comunista. Conegut sobre tot gràcies a pel·lícules com Alguien voló sobre el nido del cuco (1975) i Amadeus (1984), que li van permetre aconseguir dos premis Òscar al Millor Director. També acredita altres títols de gran èxit de la crítica que l’han convertit en una llegenda del cinema amb una filmografia extensa al llarg de més de quaranta anys de professió amb una temàtica i personatges controvertits i moltes vegades incompresos que li han portat algunes crítiques. És amb Roman Polanski un dels principals representants de directors que han assolit èxits amb les productores dels Estats Units i també dels recursos provinents de les produccions europees. Milos ha aconseguit adaptar-se amb el pas dels anys al model de vida americana sense detriment d’una identitat cultural europea que li ha acostat en part a figures literàries o artístiques com Mozart, el vescomte de Valmont a Valmont o Francisco de Goya a Los fantasmas de Goya.
Després dedicar-se al teatre com a actor, guionista i ajudant de direcció i finalitzar els seus estudis cinematogràfics a l’any 1957, Milos Forman va aconseguir notorietat amb l’èxit d’una de les seves primeres i personals comèdies de les que va destacar Los amores de una rubia (1965), a on explica la història d’una jove treballadora txeca que s’enamora d’un músic. Aquesta pel·lícula i també Al fuego, bomberos! (1968) van ser nominades a la millor pel·lícula de parla no anglesa dels premis Òscar. Un cop als Estats Units, després del seu exili de la seva pàtria, va debutar a Hollywood amb Juventud sin esperanza (1970), una mordaç crítica a la classe mitjana del seu país d’adopció, que li va suposar unes dures crítiques des del seu país natal. Per al seu segon film, va decidir assegurar l’èxit internacional adaptant un bestseller de Ken Kessey que es convertiria en la seva òpera prima: Alguien voló sobre el nido del cuco. En una interpretació genial que marcaria una fita en la seva carrera, Jack Nicholson va encarnar a un delinqüent que, amb la idea d’evadir-se, fingeix haver-se tornat boig per ser traslladat a un sanatori mental. La pel·lícula va ser un èxit grandiós i en la cerimònia dels Oscars, es va emportar cinc estatuetes, entre elles la de millor director, millor actor, actriu principal per Louise Fletcher i al millor guió adaptat. La consolidació s’havia assolit.
Milos Forman: el cineasta del inconformismo
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

