Günter Grass
L’escriptor Günter Grass, una de les figures més rellevants de la literatura europea contemporània, va morir ahir, als 87 anys, a la ciutat alemanya de Lübeck.
L’autor va néixer l’any 1927 a Gdansk (Polònia), ciutat en què situaria sovint les històries dels seus llibres. Abans de dedicar-se a la literatura, però, es va formar com a escultor i dibuixant a l’Escola de Belles Arts de Düsseldorf. Durant els anys 50 va estar viatjant per Itàlia, França i Espanya i va ser en aquest moment quan va començar la seva activitat poètica.
La seva obra més famosa, El timbal de llauna (1959), el va situar en el panorama literari mundial i ha esdevingut una de les obres cabdals de la literatura europea després de la Segona Guerra Mundial. La novel·la va rebre igual nombre de crítiques com d’elogis i forma l’anomenada Trilogia de Danzig (nom alemany de la ciutat natal de Grass) juntament amb El gat i la rata i Anys de gos (totes dues escrites als anys 60).
El guanyador del Premi Nobel de Literatura i del Príncep d’Astúries (tots dos l’any 1999) ha estat envoltat de polèmica, gairebé fins al final de la seva vida. L’any 2006, coincidint amb la presentació de la seva autografia, Tot pelant la ceba, va reconèixer haver format part del partit nazi durant la seva juventut i l’any 2012, a través del poema Lo que hay que decir, va acusar Israel de posar en perill la pau mundial a causa de la seva capacitat de produir bombes atòmiques.
Políticament molt actiu, al llarg de la seva vida destacaria no només en l’aspecte literari, sinó també en l’àmbit social: Es va mostrar, per exemple, contrari a la unificació d’Alemanya, va ser molt crític amb la política nord-americana (durant la presidència de George W. Busch) i va ser un gran defensor de Salman Ruhsdie, autor dels Versos Satànics.
A més de més de l’esmentada Trilogia de Danzig, algunes de les seves obres més conegudes són: Anèstesia Local, Del diario de un caracol, Encuentro en Telgte (obra en què parla del Grup 47, de què formava part), Mals averanys i El meu segle.
El cinema es va fer ressò de la seva obra més emblemàtica i l’any 1979, de la mà de Volker Schlöndorf, s’estrena la versió cinematogràfica d’El Timbal de llauna. El film no podia tenir més èxit i va aconseguir la Palma d’Or a Cannes i l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera. D’altres de les seves obres van ser portades a la gran pantalla, però sense els mateixos bons resultats.
A les biblioteques de VNG podeu trobar algunes de les obres de Günter Grass:
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
