La Casa azul, de Tyto Alba
Un dia ennuvolat de 1989 a la Ciutat de Mèxic un individu es dirigeix a la Casa Museu Frida Kahlo. Es posa a ploure i va a protegir-se a una cantina propera, La Invencible. Allà es troba amb una vella Chavela Vargas que, entre vapors etílics, comença a explicar-li la història de com va conèixer i com va poder ser la seva relació amb la cèlebre pintora i el seu marit Diego Rivera. Aquest és el punt de partida de la novel·la gràfica ‘La casa blava‘, en què Tyto Alba (Badalona, 1975) assumeix les tasques de guió i dibuix.
Els còmics de Tyto Alba són foscos, 
dolorosos i singulars. El primer en el que se li pot enjudiciar com a creador total -es va encarregar del dibuix i del guió- va ser Dos espiritus (2013), un western que recrea amb aquarel·les els codis del gènere i que narra l’aventura d’un personatge atípic: Weskoboug, un indi transvestit i maltractat en un bordell d’un poble de l’Oest sotmès a un xèrif tirà. “Ho vaig fer un hivern, tenia ganes de fer alguna cosa amb la neu, igual estava més malenconiós. És veritat que les meves aventures al final tenen un nexe d’unió: els personatges sempre ho passen malament. Ara em venia de gust alguna cosa més alegre, més francès, però que tampoc fos una cosa comercial que no m’agradés. I al final tampoc és una història tan alegre perquè la història de Frida és la d’algú que pateix”, ens explica.
Aquesta novel·la gràfica, articulada com a biografia, pretén ser una evocació de les figures de Chavela Vargas, Diego Rivera, i sobretot, Frida Khalo. Mitjançant la tècnica habitual d’una entrevista, la narradora -una Chavela Vargas ja gran, enfonsada abans del revival que va suposar per a la seva carrera el canvi de mil·lenni- va explicant els records de la seva experiència a la “Casa Blava“, llar del matrimoni Rivera i lloc de trànsit per a tota una plèiade de personatges de l’època. Frida Kahlo, amb una vida marcada pel dolor físic que patia, és retratada com una artista amb una sensibilitat especial per retratar-se a si mateixa i al seu món. Chavela Vargas, per la seva banda, apareix la major part del temps com una joveneta que és testimoni de les històries que després comptarà al tipus que l’aborda al bar, però Alba decideix, encertadament, fer-la protagonista de l’epíleg explicat en un to més documental, com a narrador en tercera persona, per descriure l’última part de la seva carrera, la que li va oferir el reconeixement mundial.
Aquest és un tràiler d’aquesta novel·la gràfica:
