Les vacances

De moment, la Mercè Rey no ens ha pogut fer arribar la seva entrada, però hem de posar-nos a la feina i res millor que un text de Josep Maria Espinàs sobre els viatges per reflexionar sobre quines són les vacances somiades per vosaltres.

“M’agrada anar a passar vuit dies en una ciutat estrangera. Ho he fet sovint. Però quan vaig amb taxi cap a l’aeroport, encara no sóc feliç. Ni tampoc estic content, encara, quan a l’aeroport recullo la maleta ni quan un taxista em deixa a la porta de l’hotel. Pujar a l’habitació. Desfer la maleta. Posar-me a la bossa de mà les pipes i el tabac, un paraigua petit, el plànol de la ciutat. Sortir al carrer i aturar-me a la cantonada. Aquest, sí, és el moment de la petita i tan segura felicitat: mirar, per primera vegada, l’aparador d’una botiga. Botiga del que sigui. No agafar un taxi, un metro un autobús per anar al Ponte Vecchio, a la Königsalee, a la place Vendôme.

Aturar-me davant un aparador, com faria algú que viu aquí i mira si veu alguna cosa que li interessi. Però a mi no m’interessen les sabates, ni els televisors, ni els perfums que hi ha a l’aparador. El que m’interessa és que hi ha una botiga. I aturar-m’hi. Sense pressa. I després, la del costat. Aleshores penso que faré aquest camí d’avui uns quants dies seguits i que reconeixeré cada un dels aparadors i em reconeixeré a mi mateix com a habitant d’aquesta ciutat, però més lliure que els que hi viuen sempre. En aquest moment, quan miro el primer aparador, o espero que el semàfor es posi verd, o llegeixo en una placa el primer nom d’un carrer, és quan sento que el viatge ha començat, que finalment els tràmits han quedat enrere i que no tinc cap programa al davant. Que puc jugar a l’atzar de l’espai i sentir-m’hi senyor del temps”.

I si us interessen més unes vacances a la platja, no deixeu de veure aquest video de Les vacances de Mr. Hulot. Segur que us inspirarà.