Biblioviatges: La Toscana

La regió de la Toscana és coneguda per la bellesa dels seus paisatges, el seu ric llegat artístic i l’enorme influència que ha tingut sobre la cultura. No en va és considerada com el veritable lloc de naixement del Renaixement italià, i ha estat la llar d’algunes de les persones més importants en la història de les arts i les ciències.

D’aquell extraordinari període, la Toscana conserva els màxims testimonis. Grans obres de l’arquitectura civil i religiosa, escultures i obres pictòriques d’extraordinari valor artístic. La regió compta amb diversos museus, la majoria dels quals es troben a Florència.

Però la Toscana no és només Florència. Es també Siena amb la Piazza dei Campo, on cada estiu té lloc el famós Palio. A la província de Siena també destaquen Montepulciano i Pienza, joies de l’art renaixentista, i San Gimignano, amb les seves famoses torres i cases amb torrasses. I Pisa, coneguda arreu del món per la seva torre inclinada, Carrara, amb la seva catedral recoberta amb l’apreciat marbre que pren el nom de ciutat, i Lucca, Pistoia, Arezzo, Grosseto, Livorno, Prato…

Sis localitats toscanes han estat designades Patrimoni de la Humanitat: el centre històric de Florència (1982), el centre històric de Siena (1995), la piazza dei Miracoli de Pisa(1987), el centre històric de San Gimignano (1990), el centre històric de Pienza (1996) i Val d’Orcia (2004). D’altra banda, Toscana té més de 120 espais naturals protegits.

I sobretot el seu paisatge: el típic, únic, dolç i càlid paisatge toscà. Com podeu veure, són innombrables les belleses naturals d’aquesta Regió:

I sense oblidar les meravelloses illes. L’arxipèlag toscà està constituït per set illes principals i alguns illots menors compostos de roques, inclosos en gran part dins del Parc Nacional de l’Arxipèlag Toscà. L’illa principal és la d’Elba. Al nord es troben l’illa de Capraia i l’illa de Gorgona. Al sud de l’illa d’Elba es troben l’illa de Pianosa, l’illa de Montecristo i l’illa del Giglio. Tot un paradís per descobrir:

Per als amants de la cultura italiana, la Toscana és un lloc ideal, ja que gaudeix d’un patrimoni artístic i cultural immens, expressat en les nombroses esglésies de la regió, palaus, galeries d’art, museus, pobles i places. Artísticament, Florència és un dels centres més importants del món, tant que sovint és anomenada la capital de l’art d’Itàlia. A la Toscana van viure pintors com Giotto, considerat el pare de la pintura italiana, així com Arnolfo i Andrea Pisano, renovadors de l’arquitectura i l’escultura, Brunelleschi, Donatello i Masaccio, avantpassats del Renaixement, Ghiberti, Filippo Lippi, Fra Angelico, Botticelli, Paolo Uccello i els que sens dubte, van ser els dos artistes més importants de l’època: Miquel Àngel, el pintor polifacètic, escultor, home de lletres i arquitecte, i Leonardo da Vinci, l’igualment polifacètic, pintor, enginyer, arquitecte, escultor, músic i poeta.

Diuen que el novel·lista francès Stendhal va visitar Florència el 1817, tractant de no perdre’s ni un detall per al seu diari. Va passar tot un dia admirant esglésies, museus i galeries d’art i es va commoure a cada pas amb el malbaratament magnífic de cúpules, frescs, estàtues i façanes. Però de sobte, en entrar a la majestuosa església de Santa Croce, es va sentir estabornit, amb palpitacions, vertigen, angoixa i una sensació d’ofec que el va obligar a sortir per prendre aire. El metge li va diagnosticar “sobredosi de bellesa” i des de llavors aquest símptoma es coneix com “Síndrome de Stendhal”. L’escriptor havia descobert un mal que afecta a milions de viatgers de tot el món i de tots els temps cada vegada que trepitgen Florència: és tan bella que atordeix els sentits.

Toscana té una literatura de renom i presumeix de diversos famosos escriptors i poetes. El toscà és la base de la llengua italiana, adoptat per ser el dialecte en què van escriure les seves obres grans autors italians com Dante Alighieri que amb La divina comedia creà el model que es convertiria en un estàndart per a l’italià modern, i Francesco Petrarca, Giovanni Boccaccio, Nicolau Maquiavel, que li donaren l’autoritat de ser la llengua literària de la península itàlica.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.