Heaven and Earth de Monteverdi

Aquest treball està editat i gravat originalment a l’any 2002 per a un client privat per la prestigiosa agrupació The King’s Consort dirigida pel famós director coral Robert King. El disc s’anomena Heaven and Earth i es recullen diverses obres de Claudio Monteverdi centrades en l’amor i en les conflictives emocions que desperta, així com en els seus gaudis i dolços turments. Aquesta novetat inclou un elenc d’estrelles com Carolyn Sampson, Sarah Connolly, Charles Daniels o James Gilchrist, que al costat del colorit conjunt instrumental del King ‘s Consort, gravat amb instruments originals a l’església de St Jude-on-the-Hill, a Londres, aconsegueixen un resultat final d’acústica insuperable.

El títol, Cel i la Terra en català, es refereix a l’amor, que afecta els déus i els éssers humans per igual, i es presenta com una col·lecció de cançons d’amor. Es tracta d’una col·lecció de grans èxits del grup, i la seva singularitat resideix en que hi ha molt pocs d’altres disponibles al mercat. Les peces operístiques estan enginyosament creades i reduïdes a dimensions de cambra, amb grups autèntics de corda polsada que uneixen l’instrument continu amb el teclat. El cant és excel·lent en tot, amb les sopranos Carolyn Sampson, Rebecca Outram, i Julie Cooper llançant-se sobre tot molt bé en les dissonàncies no resoltes que expressen un dolç dolor d’amor. La seva modernitat atrevida va commocionar els conservadors del segle XVII i va desencadenar una revolució mitjançant la presentació dels plaers i dolors de l’amor i de la vida a la música amb una extraordinària intensitat emocional.

El patiment d’afecció, que afecta déus i mortals per igual, és a través de la major part de les composicions operístiques de Heaven and Earth. La música que es desprèn aconsegueix ser propietària de la saviesa col·lectiva i l’experiència necessària per transmetre l’angoixa sense perdre el fil de la tècnica vocal. El deliciós programa inclou la malenconia Lamento della Ninfa, el virtuós Zefiro torna, una sèrie de duets exquisit amor, el famós Spirto d’Orfeu Possente, un lament planyívol de Poppea, i el magnífic Ciel che’l Hor de Monteverdi, a on en la seva part final les veus superiors s’eleven a través de prop de dues octaves, creant una de les més espectaculars terminacions en tota la música barroca.