L’atrevida Yuja Wang
Va néixer el 10 de febrer de l’any 1987 a Beijing. A l’edat de 21 ja era una pianista clàssica de concert reconeguda internacionalment, oferint recitals a tot el món. Comença els seus estudis de piano als sis anys. Va entrar al Conservatori Central de Música als set anys. Als onze anys, Wang va ser acceptada com l’estudiant més jove al Morningside Music Bridge International Music Festival. A l’any 2003, Wang va fer el seu debut europeu amb l’Orquestra Tonhalle de Zürich amb la reproducció de Beethoven Concert per a piano núm 4 sota la batuta de David Zinman.
La faldilla curtíssima i el virtuosisme enlluernador són els dos extrems sobre els quals se sosté la contradicció en què viu aquesta pianista xinesa. A la gent li agrada murmurar sobre aquest tipus de coses superficials, ja saps, contesta una Yuja que, a més de addicta a Stravinsky, també ho és de tot el fashion i, per tant, s’identifica amb aquesta cultura. Sempre he dit que em vist així perquè és la meva manera de ser i perquè no hi ha res provocador en mostrar-te com ets. És la roba que em senti millor.
Les seves interpretacions són furioses, enèrgiques. En els recitals que ofereix Yuja llisca pel piano amb una precisió en el moviment com si fos una tasca fàcil afrontar l’escenografia i alhora fugir de les pors a fallar en l’instrument. Potser per això, Wang considera que la seva carrera, en els propers anys, hauria d’evolucionar per aquesta via, la de la complexitat opaca en lloc de la de la lluminositat somrient, ja que la seva joventut li permet ara defensar-se de la màgia del seu propi espectacle sense perdre l’essència de la música.
La pianista xinesa comparteix una relació d’amor i frustració amb Brahms. Frustració per trigar a comprendre-ho, i amor incondicional quan s’han resolt els enigmes principals. La seva discografia en solitari mostra una curiosa predilecció per compositors russos de finals del segle XIX i principis del XX, entre els que es colen alguns barrocs com Domenico Scarlatti i rigorosos classicistes com Gluck.
Si em poso a pensar en quins són els meus compositors favorits, diria que Scriabin, Prokofiev i Stravinski. Scriabin perquè em recorda a molta música francesa, Prokofiev perquè em sona molt fosc, i Stravinski perquè va ser inventiu . Yuja Wang.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
