Chrissie Hynde

Tinc la sort de tenir un tipus de noi, amb pocs malucs i pits petits… Si tens grans pits i espatlles petites, millor que et dediquis al piano. Chrissie Hynde.

El debut en solitari de la vocalista del grup The Pretenders és una de les grans novetats musicals d’aquest estiu que s’acaba d’estrenar. La cantant, compositora i guitarrista Chrissie Hynde va néixer el 7 setembre de 1951, a Akron, Ohio. A l’any 1978, després dels seus primers passos com a periodista musical i després de diversos intents de muntar una banda, es troba amb el baixista Pete Farndon i s’uneixen al guitarrista Jimmy Honeyman-Scott i al bateria Gerry McIldudff per formar The Pretenders. No van trigar gaire a ser reconeguts mundialment, la seva música va aconseguir arribar al lloc més alt de les llistes amb al seu tercer single Brass in Pocket. Aquest va ser l’inici d’un grup que marcaria molt profundament la música en els anys vuitanta i noranta amb èxits com Middle of the Road, Show Me, Back on the Chain Gang, o No Get Em Wrong.

Sis anys després de l’últim disc de The Pretenders, la seva vocalista, torna amb un treball en solitari. Però Hynde assegura que aquest àlbum és, sobretot, el resultat d’una estreta col·laboració amb altres músics i compositors, com Bjorn Yttling o Joakim Ahlund. Per al seu salt en solitari, que va anticipar amb el single Dark Sunglasses, Chrissie Hynde s’ha recolzat en el veterà Neil Young i en un guitarrista, abans tennista, com John McEnroe. L’àlbum va ser gravat a Estocolm, amb l’ajuda de Bjorn Yttling com a compositor i productor i per aquest motiu el seu primer àlbum en solitari porta el nom de Stockholm.

Durant la major part dels més de trenta cinc anys, ha portat la marca de Pretenders però amb el pas del temps va perdre el control de la seva música més personal. Durant tots aquests anys va arribar a definir la banda, i de vegades era ella mateixa la que feia que la gent reconegués el grup. Potser hi havia una sensació de claustrofòbia en ella mateixa, o potser sentia que era hora de sortir de sota la protecció del nom que l’havia acompanyat tant de temps.

Les característiques de la seva música no han canviat gaire en els darrers anys. Des les primeres notes de l’àlbum, Stockholm, anomenat així per on va gravar les seves cançons, sona bastant proper com el que s’espera de la música de Chrissie Hynde, o fins i tot un àlbum de Pretenders dels darrers anys. No és que aquest disc soni de la mateixa forma que un anterior de The Pretenders, però és gairebé impossible separar un de l’altre, o com a mínim fer-ho inicialment. En aquest darrer treball, Christine Ellen Hynde no trenca res de nou, però es redefineix a si mateixa a la recerca del seu lloc en el nou univers musical.

Però, cal esperar també que en aquesta etapa de la seva carrera aquest àlbum sigui una nova drecera que condueixi als seus orígens, aquells en que la seva música va arribar plena de força, i d’aquesta forma aconseguir que les seves noves cançons deixin un gust dels seus primers àlbums, quan començava el somni d’un grup com The Pretenders. I això pretén ser l’objectiu final més que qualsevol altra cosa. En el seu millor moment, Stockholm és un àlbum sòlid i ens connecta ràpidament als punts forts de Hynde, que un cop superat el seu pitjor moment, viatja al bressol d’un títol que va marcar profundament la trajectòria musical del seu antic grup, i que porta el nom de Middle of the Road.