La Aurora de Matanzas: insígnia del periodisme cubà

La Aurora de Matanzas: insígnia del periodisme cubà

El desenvolupament socioeconòmic aconseguit per Matanzas a la primera meitat del segle XIX, la introducció de la impremta a la ciutat el 1813 i la necessitat d’una publicació que en satisfés les necessitats i difongués la il·lustració entre els seus habitants van ser els principals incentius perquè el 2 de setembre de 1828 es publiqués per primera vegada el diari Aurora de Matanzas.

La Diputació Patriòtica de Matanzas, filial de la Societat Econòmica d’Amics del País, va tenir entre els seus fins promoure els avenços de l’ensenyament, de manera que aquesta seria l’encarregada d’afavorir el 1828 la sortida del diari. Així doncs, la seva aparició no va ser fruit de la casualitat o de simples circumstàncies favorables. El diari va esdevenir l’anhelat mitjà que un poderós sector social necessitava per expressar-se i veure-hi reflectits no només els seus interessos econòmics i comercials, sinó també el millor de la cultura local i nacional. Per aquest motiu, la solidesa amb què va néixer es va enfortir i va perdurar durant gairebé un segle.

El primer exemplar de l’Aurora de Matanzas es va imprimir a la impremta d’Antonio Pereira (el seu primer director fins al febrer de 1831). Aquest diari va revolucionar el desenvolupament de la cultura matancera, per les seves innovacions tipogràfiques i pel seu contingut literari, polític i sociològic. Va ser anomenat per Pedro José Guiteras «El príncep dels diaris cubans del segle XIX» perquè al llarg de tot aquest període no va existir cap altra publicació que pogués igualar-lo. Igualment va ser elogiat per Antonio Bachiller i Morales i per Carlos M. Trelles que el van incloure en els seus treballs bibliogràfics.

La Aurora de Matanzas al llarg dels anys.

Diferentes capçaleres del diari La Aurora de Matanzas.

Durant la seva llarga existència (1828-1899) el diari va passar per diverses etapes en què va patir modificacions en el títol, el format, la tipografia, les seccions, el contingut, la direcció i el nom.

Es va anomenar successivament l’Aurora de Matanzas, Aurora de Matanzas, L’Aurora, L’Aurora de Matanzas novament i el 1857 el diari canvia novament de nom en fusionar-se amb el Yumurí i passa a dir-se L’Aurora del Yumurí.

Quant a les seves seccions, es pot dir que encara que algunes van variar o van desaparèixer al llarg del segle, el diari sempre va dedicar espais fixos a la informació sobre l’esdevenir de l’illa i de la resta del món així com sobre les disposicions oficials, la tasca judicial a la ciutat i l’activitat mercantil del port i de la regió. La presència de diverses cròniques, notícies locals i anuncis classificats, així com de seccions de varietats, literatura, avenços científics, comentaris i reflexions també va ser constant. A mesura que el diari creixia en format i en nombre de pàgines van anar guanyant regularitat i permanència.

A més a més, el diari va incloure articles de costums i temes literaris, històrics i científics, poemes i novel·les i també hi van aparèixer fulletons, suplements i anuncis. De la mateixa manera, s’hi van publicar molts textos reproduïts de les publicacions cubanes més conegudes del període i d’altres diaris estrangers fonamentalment espanyols.

Una mica d’història del diari…

L’Aurora de Matanzas / Font: www.youtube.com

L’Aurora de Matanzas va ser una publicació en línies generals, amena, interessant, que va complir una important comesa a Matanzas i va mostrar part de la cultura nacional. Els millors escriptors de l’època van col·laborar a les seves pàgines on es va reflectir el desenvolupament local i també es va ocupar de mantenir informat el públic dels avenços en el terreny cultural, científic i econòmic de l’illa. Va ser el diari de més llarga vida al segle XIX i un dels millors diaris polítics i literaris de l’arxipèlag; per això les seves pàgines provoquen un gran interès per als estudis sobre les diverses manifestacions de la cultura nacional al segle XIX i de manera molt especial, per a la Ciutat de Matanzas.

La col·lecció gairebé completa del diari s’atresora als fons de la Biblioteca Gener i Del Monte com un dels més valuosos exponents de la història cultural de la ciutat. Constitueix una de les col·leccions més completes del país, així com font primària d’obligada i valuosa consulta per a investigadors nacionals i estrangers a causa del seu ampli espectre de temes sobre la vida econòmica, política, social i cultural cubana i, específicament, de la ciutat de Matanzas.

La història de la seva llarga vida és la història diària del segle XIX matancer. Durant tot aquest temps va assistir al poderós desenvolupament econòmic i cultural de la regió i va ser el producte lògic i imprescindible de l’intens moviment intel·lectual que arribaria a assolir llavors la ciutat.

L’Agermanament entre Vilanova i la Geltrú i Matanzas

A tants anys de la seva fundació encara ens sentim atrapats per la seva lectura: variadíssim, actualitzat fins on era possible en aquells dies, atent a tot corrent nou que apareixia al món en qualsevol terreny del saber i l’esdevenir humans i obert a la polèmica dins dels estrets límits que imposava la censura oficial. Va ser un diari de província, però no un diari provincià, va sobrepassar la mera informació local per recollir l’esdevenir de l’arxipèlag i fins i tot del món, i per això, encara que el seu enfocament com a libel social es va apartar moltes vegades dels nostres interessos com a nació en potència, segueix constituint un inapreciable tresor d’informació, no només de la història i de la cultura de Matances i de tot el país, sinó encara més, un monument al passat brillant i dolorós de la ciutat que li va donar vida.

El 29 de desembre de 1874 amb el títol Un Joc de Pilota, el rotatiu matancer publica la que és considerada la primera crònica beisbolera del nostre país, de Llatinoamèrica i segona del món, només antecedida pels Estats Units, creador d’aquest esport.

Traducció de l’article: Periódico La Aurora / Font: www.ecured.cu

Funny Girl