Gènere negre i policíac. Novetats juny 2024
A continuació us fem unes quantes propostes de les darreres novetats que s’incorporen durant aquest mes de juny al fons de gènere negre i policíac de la biblioteca Joan Oliva i Milà.
Iniciem aquesta proposta amb
Golpe de gracia. Dennis Lehane
Recorre el pasillo hasta el cuarto de baño, se detiene delante del lavabo y se mira en el espejo. Le está saliendo un morado debajo del ojo izquierdo, tiene muchos arañazos en la frente (aunque todos superficiales) y uno en el cuello (bastante profundo: el cuello de la blusa está empapado de sangre), además del labio superior hinchado. Pero lo que no ve en el espejo es el pitido que oye en el oído derecho, como un puto teléfono que no para de sonar. También se ha torcido la pierna izquierda, y alguien le ha pisoteado el tobillo.
Fragment, cap. 15, pàg. 174
L’acció transcorre a Boston, l’estiu de 1974, quan comença la batalla contra de desegregació racial a les escoles públiques. A més d’això un jutge ordena que alguns alumnes d’algunes escoles de diferents barris s’intercanviïn. Una noia adolescent desapareix i, al mateix temps, apareix mort un noi negre. Les dues mares que treballen juntes intueixen que els fets estan connectats. La mare de la noia comença a indagar i a fer preguntes que no agraden al cap de la mafia irlandesa i als homes que treballen per a ell. Durant aquesta cerca, coneixerà la veritat de la seva filla i, fins i tot, d’ella mateixa.
Continuem amb
La soga de cristal. Elia Barceló
Sofía cerró los ojos unos instantes y luego se los frotó a conciencia. Ella sola no podría hacer nada. Tendría que contárselo a alguien y recabar su ayuda sin que pensaran que se había vuelto loca, o mucho peor, que estaba totalmente senil. Pasó revista a los primeros nombres que le acudieron a la mente. Greta había tenido bastante con lo de los huesos y la calavera de su abuelo.
Fragment, cap. 13, pàg. 326
És el dia de Difunts i tot està preparat al balneari de Santa Rita. Però aquest any la mort ronda molt a prop. L’aparició d’alguns indicis com un malson, la cerca d’una tomba abandonada, una calavera que s’ha canviat de lloc, la desaparició del líder d’una secta, tèrbols secrets familiars que lluiten per sortir a la llum, així com una soga penjada d’un arbre… Aquestes són les peces d’un trencaclosques fascinant que s’aniran encaixant, però res no és el que sembla.
Si cliqueu aquí, trobareu informació sobre altres novel·les d’aquesta autora.
Avancem amb
La innombrable. Lorenzo Silva i Noemí Trujillo
En ese momento, abrazada a mi hermana, recordé cuando de pequeña un día me caí con la bicicleta y me hice heridas por toda la pierna y ella, mejor ciclista que yo, corrió en seguida a auxiliarme, cogió su botiquín de emergencias y empezó a echar agua oxigenada en mis heridas mientras yo, aguantando el llanto y la rabia por la caída, le suplicaba: “No se lo digas a papá…, no se lo digas a papá”. […] Cuánto me hubiera gustado poder abrazarme a mi padre en aquel momento… Por desgracia, hace tiempo que, para contactar con tu abuelo, sólo puedo mirar hacia arriba y pensar en lo infinito.
Fragment, cap. 12, pàg. 150
És estiu, les vacances són a prop. Manuela Mauri, la inspectora d’homicidis, no viu el seu millor moment. En poc temps ha viscut experiències que li han permès comprendre que hi ha sentiments que no es poden verbalitzar. Ho percep quan els seus fills parlen de la mort del seu pare (el seu exmarit) i ella no troba les paraules per consolar-los. Ho intueix quan veu els pares de la Susanna, una noia de setze anys, prostitua i morta per sobredosi. Ho dedueix quan afronta la mirada de Belén, que acaba de perdre la seva germana, Rebeca, a causa de les punyalades que li ha assestat qui va ser la seva parella.
Una novel·la que explora els vincles de la prostitució amb la violència de gènere i, per una altra banda, la part més personal i íntima d’una inspectora que haurà de tenir més cura de la seva petita família si no la vol perdre.
Trobaràs altres articles sobre Lorenzo Silva al nostre blog.
Prosseguim amb
Muerte en tres texturas. Cristian Schleu
Londres. El xef, en Philipe Bouvier, d’un prestigiós restaurant, The White Spoon, treballa amb el seu inseparable ajudant japonès, Tsu, en l’elaboració del menú degustació de la temporada d’hivern. A més a més, la segona estrella Michelin és en joc.
Després de dos anys sense veure’s, Philipe rep la visita del seu cunyat, el capità d’Scotland Yard Hadrien Gibbs, acompanyat de la sergent Harrington. Durant les darreres setmanes, però, han aparegut una sèrie de cadàvers amb una peculiaritat gastronòmica: les víctimes, assegudes a la taula, tenen l’abdomen obert i sense vísceres i deixen al descobert un forat dins del qual es troba el bol alimentari perfectament presentat i emplatat.
La policia, desorientada i perduda, decideix acudir als dos cuiners amb l’objectiu que la seva visió grastronòmica pugui donar llum a algun detall que els ha passat inadvertit.
Tsu estaba en lo cierto. ¿Qué se les podía decir a unos padres de una hija recién asesinada a quienes lo único que les quedaba era confiar en la Justicia? “Piensa, Phil, piensa.”
-Ellos no saben que la policía no lo sabe. Si estamos en estrecha colaboración con Scotland Yard, es normal pensar que si no ha salido a la luz pública es por algo. Cuando les llames, diles que la policía ha pedido discreción.
Fragment, cap. 33, pàg. 251
Seguim amb
El monstruo y el asesino en serie. Vicente Garrido y Virgilio Latorre
A la primera part d’aques assaig, els autors posen en context de quins van ser els camins que van emprendre els criminòlegs del segle XIX per definir i també diagnosticar el psicòpata. Per tant, en el segle XIX hi ha els psicòpates criminals i a finals del segle XX apareixeran els assassins en sèrie.
La segona part està dedicada a analitzar les obres literàries gòtiques: Frankenstein o el modern Prometeu, L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, El retrat de Dorian Gray i Dràcula.
La tercera part conté els comentaris sobre dues obres que tanquen el segle gòtic i que van representar el psicòpata criminal de masses: El cor de les tenebres de Joseph Conrad i L’ illa del Dr. Moreau de H.G.Wells.
La quarta part entra de ple a la novel·la negra del segle XX.
I per acabar, a la cinquena part s’analitza la figura de l’assassí en sèrie per mitjà del cinema: El silenci dels anyells.
La literatura gòtica del segle XIX va ajudar els científics a desenvolupar la categoria del psicòpata criminal i també de l’assassí en sèrie.
Pura rabia. Davide Longo
Cuando entras nunca está, pero después llega.
Es una de sus constantes, y tiene muchas más. Como el cuartito junto al laboratorio donde siempre se refugia: ¿se trata de un baño, de un vestuario…? Nadie ha metido allí la nariz jamás. Por eso Arcadipane se imagina que todo el mundo, cuando entra, hace más o menos lo mismo que está haciendo él: merodear entre la camilla metálica y las estanterías cerradas con llave, llenas de instrumentos; acercarse a la campana extractora, siempre en funcionamiento, y mirar con el rabillo del ojo las carpetas abiertas sobre el escritorio, donde hay también dos fotos de Alessandra, la primera con la sobrina, la segunda con un tipo en camisa amplia, que como sabe ahora Arcadipane, es un anatomopatólogo que, por encargo del FBI, entierra cadáveres en aderezos varios y después estudia su descomposición.
Fragment, cap. 43, pàg. 329
Torí. Vincenzo Arcadipane, comissari de la policia, es troba en una situació complicada a nivell personal: un matrimoni acabat, dos fills grans i un futur professional no gaire estimulant. Però un cas li desperta l’interés i l’instint que pensava que havia perdut: apallissen una dona a la sortida d’una estació de metro de la ciutat sense cap raó aparent. Les càmeres de seguretat i certs indicis ajuden a localitzar el culpable de manera ràpida. Tot sembla encaixar amb excessiva facilitat. Tanmateix, Arcadapine no ho té clar i sent com que alguna cosa no quadra. A partir d’aquesta sensació reuneix el seu equip: Corso Bramard, Pedrelli i Isa Mancini i inicien la investigació. Una investigació, però, que els portarà per límits perversos que mai no haurien volgut traspassar.
Una història fascinant que de segur que us agrada i també us atrapa!
I per acabar amb les nostres propostes
El hombre sin rostro. Claudio Cerdán
Múrcia. Jaime desapareix sense deixar rastre d’un parc infantil. En Roberto Cusac, el pare, sap que això provoca un dolor immens. Anys més tard, colpejat per la culpa, entra a treballar com a investigador privat en una fundació de persones desaparegudes juntament amb la seva esposa, Inés Herrera, la qual s’encarrega de la part legal. Tenen un altre fill, en Leo, que ha crescut a l’ombra del germà que mai no va conèixer, però que continua present en la vida dels seus pares. I més quan en un paratge inhòspit reapareix un nen desaparegut, desnodrit i amb signes més que evidents d’haver estat torturat. El nen explica que un home sense rostre el tenia tancat. Des d’aquest moment, Roberto i Inés iniciaran una investigació per descobrir la veritat. Guiats per la sospita que el seu fill també hagi sofert el mateix destí.
Leo nació unos años después de que Jaime desapareciera. Inés y él no iban buscando más niños, pero Leo tenía otros planes. Llegó como un tornado para desbaratar sus vidas, ya de por sí destartaladas, y al mismo tiempo conformó los cimientos sobre los que construyeron su realidad actual.
Nunca le hablaban de Jaime. Nunca. No sabían ni por dónde empezar.
Fragment, part I, cap. 4, pàg. 28-29
Aquesta novel·la té tots els ingredients d’una història noir i també de terror.
Finalment, preguntar-vos què us han semblat aquestes recomanacions de gènere negre? Esperem que us agradin!
