Ashley Audrain i Mónica Rouanet. 2 dones de negre!
Ashley Audrain i Mónica Rouanet són dues dones que escriuen històries de gènere negre. Les seves novel·les El instinto d’Audrain i No oigo a los niños jugar de Rouanet us acompanyaran en aquest article del nostre blog.
El instinto
Una sèrie de dubtes apareixen a la ment de Blythe, perquè no distingeix el que és veritat del que és mentida. En primer lloc, es pregunta si la vida que té, marit i filla perfectes, és real? En segon lloc, el seu marit, en Fox, és tan bo o és que té una vida paral·lela que cada dia l’allunya més de casa? I finalment, és la seva filla Violet tan bona nena com sembla?
Tot el que passa depèn com es miri, pot ser veritat o no? I ella no sap què pensar.
Durante esas dos semanas no hubo un solo minuto en que no pensara en el accidente. Cerraba los ojos y me veía en aquel parque infantil, gritándole a Violet que tuviera cuidado, momentos antes de que pasara lo que pasó. Veía las piernecitas de los dos: las del niño corriendo; las de ella, quietas junto al poste. Y luego, la pierna de ella adelantó justo cuando el pasaba.
Fragment d’El instinto, pàg.121
Narrada en primera persona us endinsareu dins una trama plena de conflictes personals i també amb vivències amb molt dolor combinades amb records del passat i amb accions del present.
El instinto és la primera novel·la d’aquesta autora canadenca. Va tenir la idea d’escriure sobre la maternitat quan el seu fill tenia sis mesos. La seva experiència, però, com a mare va ser crucial en el fet de l’escriptura.
Carta de l’autora
Querida lectora, querido lector:
Empecé a escribir El instinto cuando mi hijo tenía seis meses. Como muchas mujeres, ya había llegado a la maternidad con cierto nerviosismo, pero cuando nació el bebé, con ciertos problemas de salud, me vi frente a un inicio de mi vida como madre completamente distinto de lo que había imaginado. Pensé mucho entonces sobre las expectativas que la sociedad proyecta sobre las madres, sobre las que nosotras mismas nos ponemos y sobre cómo aprendemos a ser madres o padres. Y así, a medida que escribía durante los ratos robados a lo largo de los años siguientes, esas ideas sueltas germinaron en forma de esta novela, El instinto.
Tengo la esperanza de que este libro sea una de esas lecturas compulsivas que resultan imposibles de soltar, el tipo de novela de la que yo disfruto por las noches. Pero sobre todo, espero que El instinto dé pie a una conversación, que nos haga hablar de qué esperamos de las madres, de las experiencias que heredamos de las mujeres que nos precedieron, de lo que suponen los hijos para la pareja y de lo que sucede cuando no se escucha a las mujeres.
Gracias por leer, por hablar del libro, por compartirlo. Te estoy muy agradecida por todo tu apoyo.Del blog Las lecturas de Guillermo
Con un saludo muy afectuoso,
Ashley Audrain
No oigo a los niños jugar
Una noche se coló en el edificio durante la cena. Entró por la puerta del servicio, pasó la zona de la lavandería y recorrió el pasillo hasta la escalera del fondo, la que da al antiguo gimnasio. Desde allí subió hasta la tercera planta, utilizó una de sus llaves y avanzó por el ala de los chicos hasta la escalera central. La puerta abierta. Se ocultó tras ella para controlar los movimientos de Andrea, que estaba de guardia, y en cuanto tuvo vía libre, se deslizó hasta el ala opuesta, buscó la habitación de Luna y se coló dentro. Recuerdo perfectamente tu cara, querías que saliera de allí a toda costa. Pero cuando ella llegó y los vimos juntos, los que salimos fuimos nosotros.
Fragment de No oigo a los niños, pàg. 168
Què succeeix?
L’Alma, la protagonista, té un accident de cotxe quan té disset anys, cosa que li provoca patir un trastorn posttraumàtic i és ingressada en una clínica psiquiàtrica l’edifici de la qual és un antic immoble rehabilitat. Allà conviu, però, amb altres interns i amb les seves patologies i es creua amb uns nens que només ella veu. De mica en mica, la realitat de la noia es barreja amb la història de l’edifici. Finalment, aquest fet desentranya obscurs secrets tancats durant anys entre les parets de la casa i dins de la seva ment.
El fil de l’argument combina dos espais-temps i s’endinsa dins les ments malaltes de nens i també de joves que han estat marginats per la societat.
La tensió que es manté durant tota la novel·la genera intranquil·litat i angoixa en la persona que la llegeix. És, per tant, un thriller ple de suspens que us mantindrà enganxats fins al final.
L’autora
Mònica Rouanet és alcantina, però de petita que viu a Madrid. A part de la novel·la que us presentem, n’ha publicat dues més, però anteriors a aquesta darrera i que podeu trobar al Catàleg Aladí:
- Despiértame cuando acabe septiembre, al nostre blog i a l’eBiblio
Desitgem que les històries d’aquestes dues dones Ashley Audrain i Mónica Rouanet, us agradin!
