Pedres blanques. Rosa Maria Prat i Balaguer

Pedres blanques. Rosa Maria Prat i Balaguer

El passat dimecres 10 de març, els membres del club de lectura La Crisàlide es van retrobrar presencialment a la casa Olivella, després de gairebé tot un curs de club de lectura virtual. A més a més, es tractava d’una sessió especial, ja que vam comptar amb la presència de Rosa Maria Prat, l’autora del llibre a comentar, Pedres blanques.

La tertúlia: 10 de març de 2021

Ja avesats i avesades –vulguis que no- a les trobades virtuals, apareix tot d’una la possibilitat de fer la trobada d’aquest mes en format presencial, a la Casa Olivella. A bodes ens convides! L’Esther Bruna, sempre atentíssima, es va afanyar a dir-ho a la gent del Club, l’autora, la Rosa Maria Prat, va accedir a venir expressament des de Sant Sadurní d’Anoia, i la directora de la Biblioteca Joan Oliva, la Teresa Forcadell, va venir expressament a donar-nos la benvinguda.

Sessió de gala, doncs, amb sis clubaires de pedra picada:  Ramon Also, Pilar Medina, Mary Carmen Paredes, Josep Maria Olivar, Neus Solé i César Verdejo, a qui vam agrair de tot cor la seva assistència en aquesta sessió tan especial.

Rosa Maria Prat va agrair-nos també aquesta ocasió tan especial de compartir la seva novel·la amb lectors i lectores, una activitat especialment emocionant per a qui escriu, i fins i tot va remarcar l’avinentesa de trobar-se amb un públic mixte –lectors i lectores- quan els Clubs acostumen a tenir una franca presència femenina. Essent que la seva protagonista era femenina, l’abadessa del monestir de Pedralbes, li interessava saber si també seria ben rebuda des de l’òptica dels lectors homes. I així ho van confirmar!

Coberta de la novel·la Pedres blanques

Amb “Pedres blanques”, ens va explicar l’autora, des dels inicis va voler fer una novel·la  històrica, ambientada en un monestir medieval, que estigués protagonitzada per una dona. Admiradora d’obres com “El nom de la rosa” (1980), d’Umberto Eco, Rosa Maria Prat va bastir la seva obra des del pilar de la documentació rigorosa, del testimoniatge de la presència femenina en els monestirs i del rigor d’una tècnica narrativa eficaç, tal com va exercitar en l’Itinerari de Novel·la de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Per a la documentació, a part de tota la bibliografia existent, es va entrevistar amb la directora del Museu del Monestir de Pedralbes, Ana Castellano. Fruit d’aquestes converses i de la recreació fidedigna de l’espai, Rosa M. Prat ofereix unes visites guiades del monestir de Pedralbes, amb explicacions dels escenaris on transcorre la seva novel·la.

Com a conflicte vertebrador, va escollir l’enfrontament històric de Benet XII, del Papat d’Avinyó, amb Roma, arran del qual van sorgir unes Ordinacions que limitaven les llibertats atorgades al monestir de Pedralbes. Un dels personatges de ficció,  Joanot de Cervelló, li serveix per mostrar la protagonista, na Sobirana Olzet (la primera abadessa del monestir de Pedralbes, de 1327 a 1336, data de la seva mort) des del registre d’unes “Cròniques de Palerm” que reten homenatge a les 4 Grans Cròniques de la historiografia medieval catalana.  

Sessió del Club de Lectura La Crisàlide a la Casa Olivella amb Rosa Maria Prat
Sessió del Club de Lectura La Crisàlide a la Casa Olivella amb Rosa Maria Prat

De na Sobirana Olzet, abadessa del monestir de Pedrabes en el segle XIV, no se’n sap gran cosa, tret que era vídua, i filla de la noblesa, com moltes monges i novícies. Els monestirs femenins eren un espai de llibertat per a les dones, que tenien hores de res: podien llegir, escriure, cantar, i no estaven sotmeses a la servitud dels matrimonis imposats i de les maternitats múltiples.

Pel que fa a les relacions novel·lesques amb Joanot de Cervelló –que representa el seu primer amor, i després l’administrador del monestir, enviat pel Papa per retallar-los les llibertats- i amb la germana Clara, amb qui viuran un amor apassionat, més enllà de tota norma, l’autora reconeix que són producte de la seva imaginació.

Els membres del club comenten l’obra…

Un cop fetes aquestes explicacions, vam passar a la roda habitual de comentaris i preguntes dels lectors i lectores del Club. Tothom va manifestar que la novel·la havia estat molt entretinguda, instructiva i del seu gust, i que seria fantàstic poder visitar algun dia el monestir de Pedralbes a la llum de la novel·la i de les explicacions de l’autora.

Neus Solé va comentar que li havia agradat molt l’escena de la trobada amb Ramon Llull, i que hi hagués personatges reals encarats amb els de ficció, malgrat que alguns passatges havien estat massa ensucrats pel seu gust.

Mary Carmen Paredes va remarcar que la figura de la protagonista lligava totalment amb les reivindicacions feministes, ja que na Sobirana s’arriba a enfrontar al Papa, i té una actitud aferrissada de defensa de les seves llibertats.

Josep Maria Olivar, a part de remarcar l’interès de la història, també va destacar la qualitat de la documentació –quatre anys d’investigació, i 32 referències bibliogràfiques, reportades al final- i de l’expressió literària, amb algunes frases remarcables, com: “Vivim sense demanar-ho i morim sense permís”, o “Res no és impur en si mateix”. L’autora va comentar que s’havia inspirat en llibres com el bíblic Càntic dels Càntics, o el Llibre d’Amic e Amat d’en Ramon Llull.

Pilar Medina, que era el primer cop que assistia al Club, va comentar que la novel·la li havia semblat molt bé, i que li havia cridat l’atenció el personatge de la germana Clara.

Cèsar Verdejo també va expressar la seva satisfacció amb la lectura, així com Ramon Also, qui va dir que havia gaudit molt amb la novel·la, i que n’esperava una segona part.

imatge de l'escriptora Rosa Maria Prat i Balaguer

Després d’atendre totes les  nostres peticions i comentaris, na Rosa Maria va tenir la gentilesa de regalar-nos dos exemplars de les seves darreres obres, la novel·la “Terra de vinyes” (Ed. Saldonar), premi Celler de Lletres 2020,  i “Batec del temps”, recull de contes editat per El Cep i la Nansa, en un fraternal sorteig que van guanyar Mary Carmen Paredes i Josep Maria Olivar. I encara ens va donar una primícia de la segona part de Pedres Blanques (recentment editada en la versió al castellà, “Piedras Blancas”, a la col·lecció Carambuco d’El Cep i la Nansa): la protagonista serà la reina Elisenda de Moncada.

A veure si la pròxima edició pot tornar a ser presencial! Hi comentarem “El conte de la serventa”, de Margaret Atwood. Espero que us agradi!

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Si voleu fer una ullada al díptic que van recollir els clubaires juntament amb l’exemplar de Pedres blanques feu clic a continuació:

Funny Girl