Club de Lectura Llegir el Teatre

Club de Lectura Llegir el Teatre

El passat 24 de febrer es va trobar el CL Llegir el Teatre i van parlar de l’obra llegida LA NIT DE LA IGUANA , de Tennessee Williams.

Us deixem amb una ressenya de l’obra, que ens ha passat el conductor del CL, Josep M. Teixell.

“Amb Tennessee Williams descobrim un dels dramaturgs que ha arribat a un grau més extrem en la dramatització i simbolització de les seves lluites psíquiques a través de personatges i paisatges, fins a desplegar un exhaustiu retrat del seu febril món interior.”

la nit de la iguana - Club de Lectura Llegir el Teatre

Així parla al programa de mà del muntatge de La nit de la iguana que s’ha fet aquesta temporada al TNC Carlota Subirós Bosch, la seva directora, de l’obra general de Tennessee Williams.

Perquè és veritat que llegint el text ens inunda la sensació de ser al mig d’una d’aquelles nits caloroses i plujoses de Mèxic tan ben imaginades pels nord-americans. I això fa que el paisatge sigui un més dels molts personatges de l’obra, per on desfilen un exmossèn, una mestressa d’hotel tropical lliurada al gaudi de la vida, un vell poeta que fa anys que no escriu poesia i la seva neta, pintora que ven quadres als turistes, amb uns grups de comparses (una caterva de mestres ianquis que fan la seva tournée grupal per les ignotes terres mexicanes i un grup d’alemanys celebrant els primers triomfs dels nazisme). El text és ple de diàlegs profunds que palesen les debilitats i contradiccions dels protagonistes i que els acosten o els distancien, segons el tema que tracten i des del punt de vista que ho fan, i que també poden acostar o distanciar el lector i/o espectador. L’obra transmet una sensació de final de partida, de carreró sense sortida, d’éssers humans resignats a viure amb allò que la vida els ofereix. Un text que constitueix una gran prova de la finalitat del teatre, la representació, i és que conté tants elements i amb tantes velocitats diferents que amb la simple lectura no n’hi ha prou. Per algun motiu la defineix així Carlota Subirós Bosch al mateix programa de mà: “En aquesta obra rica i poderosa, gairebé simfònica, tots els colors es barregen, com en una grandiosa posta de sol: el costumisme, l’existencialisme, el melodrama, la comèdia, la tragèdia, l’expressionisme, fins i tot el grotesc.”

J. Walquer