Ediciones Vigía
“Recordo quan vaig veure per primera vegada aquells llibres.
En una habitació interna de la biblioteca Joan Oliva dormia una caixa. Van passar alguns dies, fins que la meva curiositat va decidir obrir-la i veure el que s’hi amagava. Al principi, els colors marrons als quals no estava acostumada em van decebre. Eren llibres estranys amb formes dispars, i massa seriosos. Llibres d’art pobre, de materials reciclats i fets a Cuba. Vaig tancar de nou la caixa, encara que aquesta visió em va quedar gravada molt de temps.
Després es van inventariar i m’hi vaig tornar a trobar. Aquesta vegada va començar a sorgir l’amor. Vaig tocar les seves textures, vaig veure els seus dissenys i la seva estètica eclèctica, única al món. Com el cartró i el paper senzill es convertien en materials sublims! Com llibres adquirien formes tan capritxoses!
I vaig creure que allò era necessari donar-ho a conèixer, als que estimaven els llibres i l’art, i a tots en general, perquè eren joies que jo acabava de descobrir, i volia compartir-ho amb tothom. Més enllà dels textos literaris, que encara no havia llegit, m’havia enlluernat la riquesa del vehicle amb el qual s’arribava fins a les frases i les paraules.
El taller
En la meva primera visita a Vigía a Matanzas, vaig conèixer qui estava darrere d’aquell miracle. Quines mans eren les que produïen cada una d’aquelles meravelles!
L’editorial semblava la casa de tots, sempre oberta, com són les cases a Cuba.
La gent anava i venia, xerrava amb els artesans que retallaven el paper i donaven color als dibuixos en cada full. Les converses eren senzilles i brillants, com és la gent a Cuba. I sense presses, com passa el temps a Cuba, prenien forma aquelles obres d’art.
A la planta baixa, al costat del pati interior, s’obria la botiga, amb la seva petita exposició i l’antiga caixa registradora, enmig de mobles foscos i arcades colonials. I la mateixa sala, acollia el taller de producció. Una llarga taula amb un nombre variable de treballadors.
Al pis superior, al taller de serigrafia, la màquina deixava anar les còpies i el dissenyador, al seu despatx, somiava nous projectes. La visita no va durar gaire, però em van obsequiar amb dos llibres que van ser l’inici de la meva col·lecció.
Una nova visita…
Al novembre del 2010, vaig tornar a la ciutat dels ponts. A l’entitat a la qual pertanyo, ens havíem il·lusionat a fer una exposició sobre Vigía. La casona seguia igual i la gent anava i venia de nou, i de les mans dels artesans aquesta vegada sortien joies més precioses encara. Al paper kraft original s’hi havien incorporat teles, objectes, materials vegetals, cintes, llaunes de cervesa …. i els colors havien explotat sobre el marró inicial, donant més vida a tot aquell món tan particular. Aleshores la meva visita va ser llarga i pausada. Vaig presenciar tot el procés de realització, i vaig tocar els materials.
Al final de la tarda vaig creuar els ponts de Matanzas i els seus carrers. Els meus braços carregaven amb una caixa plena de llibres, però no eren llibres qualssevol, eren fets a mà i amb amor. Aquesta va ser la continuació de la meva relació amb l’editorial i de l’exposició que es va portar a terme a Vilanova i la Geltrú.”
Rosa Herraiz Guardià
traducció del llibre: Pellacani, Elisa. Use a book : el libro : utilidad de la realización artística. Reggio Emilia : Consulta Libri e Progetti, cop. 2011. 655 Pel
Una mica d’història
Ediciones Vigía és una editorial independent ubicada a Matanzas, Cuba, on artistes creen llibres a mà. El nom original rau en la seva ubicació: la Plaça de la Vigía, una casa colonial a Matanzas. Va ser fundada el 1985. En els anys 90, durant el Período Especial, els recursos eren escassos. Per aquest motiu, els llibres havien de ser fets de forma creativa per compensar la falta de materials. Els autors feien els llibres amb una màquina de ciclostil. De fet, aquesta tradició només ha evolucionat.
Actualment, Ediciones Vigía fa servir materials reutilitzats com el paper, el fil, la tela, les fulles, les flors seques, el paper d’alumini i altres objectes. Així doncs, l’objectiu d’Ediciones Vigía no només és produir llibres que tinguin valors literaris, sinó també valors artístics. L’editorial només publica 200 exemplars de cada títol. Per tant, cada llibre té el mateix text i materials, tot i que els detalls artístics són diferents.
Val a dir, que l’editorial ha assolit gran prestigi a Cuba i l’estranger. És única al món i grans museus tenen els seus llibres a les seves col·leccions.
Tot i que els fundadors d’Edicions Vigía van ser Rolando Estévez i Alfredo Zaldívar, actualment Agustina Ponce n’és la directora.
Si us ha agradat l’article, en el nostre blog n’hi podeu llegir d’altres relacionats que de ben segur us agradaran. A tall d’exemple, un text sobre l’agermanament de Vilanova i Matanzas, per una banda, i, sobre la tradició oral a Cuba, per una altra.
