La tradició oral a Cuba

Aquest estiu us volem parlar de la tradició oral a Cuba. I per què? Perquè Vilanova i la Geltrú és una ciutat que té per germana la ciutat de Matanzas situada a l’illa de Cuba.

Loreley Rebull León és matanzera i contadora de contes per a adults i per a infants. Va ser a Vilanova la tardor del 2018 i en aquell moment ens va explicar contes i recitar poemes a la biblioteca.

En aquesta ocasió ens explica el conte ‘El árbol de las sonrisas’ des de la seva ciutat, Matanzas. Abans, però, us fem un tastet del què és aquesta tradició tan bonica de la narració oral.

La narració oral

Diuen que Cuba és un ajiaco i és ben cert. I què és un ajiaco? Doncs bé, un ajiaco és una mena de sopa on es posa gran varietat de carn i de verdures i es deixa coure moltes hores a foc lent. Què us recorda això? Sí, oi? Ho heu encertat! És molt similar a la nostra escudella.

El ajiaco és la metàfora de la idiosincràsia cubana. La bella illa del Carib també ha anat cuinant a través de la seva història una cultura única feta de les aportacions dels diferents pobles que s’hi han establert.
En primer lloc, la cultura indígena precolombina, després la força colonitzadora espanyola, la mà d’obra africana, i d’altres identitats com la xinesa, l’àrab, la japonesa, la jueva, l’europea, etc.

La narració oral és el fil que perpetua en el temps la memòria ancestral de cadascuna d’aquestes cultures a la vegada que educa i es converteix en la principal eina del temps de lleure.

Petita història

En primer lloc, us imagineu fa molts anys en una nit càlida, tot just al porxo del bohio, que són les cases de pagès cubanes!, un camperol. En segon lloc, el guajiro, com en diuen a Cuba al camperol, ha reunit la seva família i els explica el conte que ha escoltat tantes vegades a la seva àvia canària. Fa calor i els cocuyos (cuques de llum) brillen a la foscor i els ocells nocturns també canten. Més gent, però, s’apropa a la casa. La família els avantpassats de la qual venen d’Àfrica també hi participa.

I, finalment, l’avi parla de deus i d’esperits, de la terra africana que no ha conegut i d’on els seus besavis van ser arrancats a la força. Tots expliquen històries que tenen com a decorat terres molt llunyanes. Senten enyorança, però, al mateix temps, els reconforta recordar les seves arrels.
En definitiva, aquesta escena s’ha repetit milers de nits càlides i de lluna plena, a la muntanya o a la vora del mar.

La ciutat

Matanzas, la nostra ciutat agermanada, gaudeix d’una gran tradició oral. Anomenada l’Atenas de Cuba, per la seva riquesa cultural, ha sabut mantenir totes les disciplines artístiques en un alt pedestal. Així ha estat també a la resta de l’illa, on els contes i els relats formen part de la vida artística i estan més vius que mai.
La ciutat celebra moltes activitats culturals i la tradició oral quasi sempre és present com a acompanyant o com a protagonista. La UNEAC (Unión de Escritores y Artistas de Cuba) és l’associació que promou aquestes activitats.

La contadora

Loreley Rebull León és una escriptora i narradora oral que pertany a l’UNEAC de Matanzas. És matanzera, però amb arrels catalanes i canàries i pertany al Casal Catalán de Matanzas “Gener y Guiteras”.

Publicacions

Ha publicat molts contes per a nens i com també literatura per adults:

• La tonadilla, Ediciones Luna y Sol, Colección Arco iris, Barranquilla, 1997
• El payaso del arco iris, Ediciones Luna y Sol, Barranquilla, 1997
• Con alas de colibrí, Ediciones Matanzas, Matanzas, 2007
• Pelusa y su bosque encantado, La Habana, Editorial Gente Nueva, 2008
• Las Historias del Rey Tuck, La Habana, Editorial Gente Nueva, 2008
• Leyendas de islas, La Habana, Eds. Abril, 2013
• La Pandilla del Capitán Chícharo, Santiago de Cuba, Editorial Oriente, 2013
• Alba y el número mágico, La Habana, Eds. Abril, 2015
• Cuatro esquinas, Editorial Oriente, 2011
• El drago del abuelo, Matanzas, Eds. Vigía, 2010
• La Ciudad que amo, Matanzas, Eds. Vigía 2018
• Si de sonar se trata. La verdad perdida. El señor Big Eyes, Ed. McPherson, 2019 Panamá

Té un projecte de narració oral que es diu “Pais Petit” on nens i nenes aprenen a explicar contes i a recitar poesia.
Us deixem amb la simpatia i la veu de la Loreley, explicant un conte de Marta Teresita Tarifa que des de Matanzas desitgem entri als vostres cors.

Desitgem que aquesta petita mostra de la tradició oral a Cuba hagit estat del vostre interès!