Vilanova i Matanzas, ciutats agermanades

Vilanova i Matanzas, ciutats agermanades

Biblioteca Gener y del Monte, una institució amb arrels vilanovines

A l’illa de Cuba, a uns 70 kilòmetres de l’Havana, es troba la ciutat de Matanzas.

En un dels seus carrers més cèntrics, justament davant del Parque de la Libertad, es situa una de les edificacions més atractives de centre històric: la Biblioteca Gener y del Monte.

Ara fa pocs dies, vam celebrar el Dia de les Biblioteques i, per aquest motiu, ens volem apropar a la ciutat agermanada amb Vilanova i la Geltrú i a la seva biblioteca pública amb la salutació i el somni de la seva directora Magali Cárdenas:

Magali Cárdenas, directora de la biblioteca Gener y del Monte

“La biblioteca Gener y del Monte fundada el 4 de julio de 1835, forma parte de la identidad del pueblo matancero.

Actualmente se encuentra en un mantenimiento constructivo de gran envergadura y que hasta la fecha marcha a muy buen ritmo. Mi sueño como directora de esta institución sería que pudiésemos reabrir nuestras puertas para el 7 de junio, día del bibliotecario cubano. Estamos trabajando muy duro pero existen factores que no dependen de los ejecutores e inversionistas al frente de la obra. Haremos todo lo posible para que el sueño se realice y podamos contar con esta institución de gran significación para la Cultura Cubana.

Saludos desde Matanzas.”

Biblioteca Gener y del Monte. Una mica d’història

La Biblioteca Pública de la ciutat de Matanzas, és el resultat de la gestió de persones il·lustres, membres de la Societat o Diputació Patriòtica que, amb caràcter de filial s’havia fundat a Matanzas a instàncies de la Societat Econòmica d’Amics del País en 1827. Va ser el president d’aquesta Diputació Patriòtica, José Agustín d’Ibarra, qui va proposar la creació d’una biblioteca. Aquest projecte va estar obstaculitzat durant sis anys per la falta d’un local apropiat, situació que es va solucionar a principis de 1835 gràcies als notables esforços de Tomás Gener i Domingo del Monte, membres de la Diputació Patriòtica, i una gran quantitat de diners que va fer la pròpia Diputació. En aquells moments, el vilanoví Josep Tomàs Ventosa, era un membre destacat d’aquesta important entitat.

Aquesta institució va ser creada el 4 de juliol de 1833 i per falta d’un lloc adequat s’havia ubicat a la residència del bibliotecari. El diumenge 8 de febrer de 1835, es va produir la inauguració d’un local destinat a la Biblioteca Pública de Matanzas, raó per la qual durant molt de temps es va pensar que aquesta última data havia estat la de la seva fundació; comptava en aquest moment amb un fons inicial de 635 volums i l’acte va ser publicat al diari l’Aurora, en la seva edició del dia 10 de febrer.

Biblioteca Pública de Matanzas
Biblioteca Gener y del Monte

La segona de les tres biblioteques públiques, fundades en el període colonial cubà, va obrir les seves portes al públic com a resultat de l’obstinació i la voluntat d’intel·lectuals, personalitats i burgesos de la ciutat de Matanzas. Malauradament, però, va tancar les portes el 19 de febrer, a només 11 dies de la seva obertura, a causa de les intrigues polítiques del Capità General de la Illa, Miguel Tacón. Aquest capità general no va veure amb bons ulls la creació d’una biblioteca pública sense l’aprovació oficial del seu govern i el d’Espanya, el qual va conspirar contra tan noble acció.

El 12 de març de 1835 va reprendre les seves funcions la Biblioteca de Matanzas, i va romandre oberta durant 16 anys. Oferia els seus serveis a un limitat cercle de lectors de classe benestant, la burocràcia de la ciutat i algun que un altre ciutadà d’inferior estrat social. Això evidencia les diferències conceptuals del que es considerava llavors una biblioteca pública i el que s’entén actualment. Les dificultats financeres i les contradiccions en la recerca de solucions per a un espai fix on radicar-la, van trencar la vida activa de la Biblioteca de Matanzas que va estar subjecta al tancament i trasllat en diverses ocasions. Aquestes dificultats no van impedir que en el primer any, els fons de la biblioteca creixessin, principalment a partir de donacions de particulars.

Al 1851, la construcció d’un nou edifici per a l’ajuntament matancer va repercutir en el desallotjament de la biblioteca del local que havia ocupat fins a aquesta data. Els llibres van ser traslladats cap a la residència del Regidor Don Blas de la Cruz, i la ciutat de Matanzas quedaria novament sense biblioteca per espai de 13 anys.

Activitat infantil a la biblioteca
Un període de guerres enfosqueix la biblioteca

La biblioteca va reobrir el 1864, però la felicitat dels matancers va durar molt poc. Les inquietuds polítiques i l’agudització de les contradiccions entre criolls i peninsulars, entre metròpoli i colònia, va portar a l’inici de la Guerra dels Deu Anys, enfosquint el normal desenvolupament de la institució. Després de les guerres de 1868 i 1895, un nou pla de reobertura de la biblioteca va ser posat en marxa per Eduardo Díaz, director de l’Institut de Segon Ensenyament i governador civil.

El pla va ser aprovat a finals de 1898 amb la designació del bibliògraf cubà Carlos Manuel Trelles com a responsable de la biblioteca. Trelles va contribuir notablement al canvi favorable d’aquesta institució i va aconseguir, per mitjà de donatius, principalment, incrementar el fons bibliotecari a la xifra de 12.400 volums, a la fi de 1899. Tot i que en el període de 1898 a 1912, el creixement dels seus fons va evidenciar l’avanç de la Biblioteca Pública de Matanzas, no va arribar a esdevenir un suport per a l’educació popular a la ciutat. La reanimació econòmica de la biblioteca va arribar en el període de 1906-1907.

La biblioteca rep el nom de Gener y del Monte

Per primera vegada, des de la seva creació la biblioteca tenia un suport oficial del govern, incloent-la en el pressupost econòmic de país per a aquest any. El 27 de febrer de 1940, l’Associació d’Amics de la Cultura Cubana va promoure la imposició a la biblioteca del nom Biblioteca Pública Gener i del Monte, per saldar així un deute històric dels matancers amb els creadors d’aquesta institució a la ciutat. A l’acte, hi van assistir prestigiosos intel·lectuals cubans com: Dr. José María Chacón i Calvo, Director de Cultura del Ministeri d’Educació, el Dr. Emeterio Santovenia; membre de l’Acadèmia de la Història de Cuba i el Dr. Medardo Vitier Guanche, exsecretari d’educació, entre d’altres.

El 1942, la Biblioteca Gener i del Monte es va reinstal·lar en una nova edificació en la qual va romandre fins als primers anys de la Revolució Cubana. Després, al 1962, com a integrant de la Xarxa de Biblioteques Públiques del Consell Nacional de Cultura, va iniciar un període de transformacions que van canviar la seva estructura i organització en benefici de la seva tasca bibliotecària. Els serveis de biblioteca pública que rep la ciutat es veuen incrementats amb la inauguració de la Biblioteca Ramón Guiteras el 26 de juny de 1955, que es va caracteritzar pel innovadors de les seves col·leccions i l’atenció a la població infantil.

S’hi inaugura la biblioteca Ramón Guiteras
Biblioteca Ramón Guiteras

La seva construcció va ser possible gràcies a el llegat de la senyora Gertrudis Guiteras Wadrrell, descendent nord-americana de la il·lustre família Guiteras, que tant va aportar a la cultura matancera i nacional. Després del Triomf de la Revolució l’1 de gener de 1959, li va ser suspès aquest llegat i es van fusionar les dues biblioteques. Amb la seva incorporació a la Xarxa Nacional de Biblioteques Públiques de país, la institució és considerada com una biblioteca provincial que ha d’atresorar els impresos de la regió i es porta a terme un procés d’ampliació i especialització dels seus fons i serveis.

Des de 1963 aquesta biblioteca va ser traslladada cap a l’antic edifici del Casino Español de Matanzas, els seus fons sobrepassen en l’actualitat els 100 mil volums i compta igualment amb discos, diapositives, partitures i quadres. Sotmès ara a una lenta i treballosa restauració, aquest immoble esvelt i patriarcal amb les seves finestres que conviden al pas desenfadat d’algun que altre danzón, a l’exposició transitòria de bonsais, begònies o pintures, no va ser sempre el que es veu avui. Així batejada en honor als matancers Tomás Gener i Domingo del Monte, primers en l’intent d’atresorar i compartir volums, l’actual biblioteca va ser originalment un senzilla construcció d’una planta denominat Casino Español. Damunt les ruïnes van construir aquest flamant edifici que es coneix avui. La inauguració, el 26 de maig de 1901, es va concebre per donar aixopluc i façana a les societats espanyoles escampades pel territori.

Interior de la biblioteca Ramón Guiteras

Després, tot just a tres anys del triomf revolucionari a l’illa, al Casino Español va passar de temple de jocs i reunions a refugi d’estudiosos i amants de la literatura.

Actualment, en període d’obres

Propietària d’una vista privilegiada des del cèntric carrer Contreras, aquesta centenària d’expressió somrient i desenfadada, decorats eclèctics i exquisides parets imitadores d’arenisca bruta i nua, és testimoni del canviant ritme de la ciutat i sembla saber-ho quan posa, entre coqueta i sàvia, per a les fotos i gravats amb què els fills de la ciutat li reten homenatge.

Com ja hem dit, l’edifici central de la Biblioteca fa anys que pateix una lenta restauració, que acabarà aviat. Mentre, no han parat les activitats per a totes les edats a la seu infantil, just a la cantonada propera a la Biblioteca Gener y del Monte, organitzades i portades a terme amb il·lusió per la seva directora i la resta de personal.

Funny Girl