Trobada del Club de Lectura d’Adults

Sense haver pogut veure’ns i tocar-nos des del mes de febrer d’aquest 2020, que les cròniques més ràncies i  antigues qualificarien d'”infausta memòria”, el Club d’Adults de la Biblioteca Cardona Torrandell resisteix i des del mes de maig ens trobem cada dissabte final de mes – aquest, desplaçat, per allò de les Castanyades petit comité – per comentar la lectura que ens hem auto-imposat. 

Malgrat les limitacions, un plaer

Versió virtual, “of course”, però millor això que res. Tractant-se de una grup força nombrós que en algunes trobades pot sobreposar els 20 membres, vam arribar al consens que més ens estimàvem veure’ns a través de les pantalles que fer-ho patint, i, sobretot, que el que es tractava era de poder-nos trobar-nos TOTS i TOTES, quan les circumstàncies ens permetin reprendre una vida “normal”.

Enguany – n’érem catorze membres, més dues persones més que s’havien disculpat i enviat la seva valoració a través del whatsapp – hem comentat Contigo en la distància, de l’escriptora xilena Carla Guelfenbein.

Contigo en la distancia

En general, la novel·la ha agradat i interessat força, i, en alguns casos, ha donat peu per a diverses “investigacions” i recerques literàries i meta-literàries: sobre les circumstàncies històriques que assenyalen la repressió nazi versus el jueus ucranians i hispanoamericans, sobre el tarannà i traumes de l’escriptora Clarice Lispector i els possibles paral·lelismes amb l’autora d’aquesta novel·la, sobre aspectes més o menys freudians dels traumes infantils, sobre l’estructura i manera de trabar les diverses trames…

Contigo en la distancia va ser qualificada com a novel·la amb molts vessants diferents: històrica, d’intriga, d’amor, i fins i tot de “culebrot” ben escrit, i, també en general, va complir les expectatives quant a amenitat , interès i facilitat de lectura.

La tertúlia va ser prou àgil i el suport tecnològic – ens trobem a partir de la plataforma Jitsi Meet – es va comportar prou bé.

Vam passar una bona i llarga estona, ens vam poder veure les cares i saludar-nos i vam quedar emplaçats per a dissabte 28/11, a l’hora habitual, per comentar La vida al davant, del Romain Gary, o Émile Ajar. Una autèntica perla d’aquestes que ja mai més no t’abandonen, que confio que ens amoroseixi algunes estones d’aquest mes de novembre que es presenta tan costerut. 

Mercè Foradada