Pa, educació, llibertat. Petros Màrkaris
El Club de Lectura de Gènere Negre de la Joan Oliva continua endavant i el passat dijous 19 de novembre els clubaires s’hi van tornar a trobar, tot i que de manera virtual, per comentar la segona lectura: Pa, educació, llibertat de Petros Màrkaris.
Petros Màrkaris, l’escriptor
Petros Màrkaris va néixer a Istambul (Túrquia) l’any 1937. De pare armeni i de mare grega, va ser educat a Alemanya.
Escriptor i dramaturg, la seva carrera literària va començar a mitjan de la dècada dels seixanta. No només ha escrit novel·la i teatre, sinó també guions cinematogràfics. A més a més, ha traduït al grec alguns dels llibres de Bertold Brecht, per exemple. Especialment coneguda és la seva sèrie de novel·la negra protagonitzada pel policia Kostas Jaritos.
D’entre la multitud de reconeixements que ha rebut al llarg de la seva trajectòria, en destaquem el Premi Pepe Carvalho (2012) per Con el agua al cuello.
Pa, educació, llibertat; el llibre
Kostas Jaritos és un policia grec dotat d’altes dosis de perspicàcia, al més pur estil d’altres personatges icònics del gènere: el Pepe Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán o el Montalbano d’Andrea Camilleri.
Aquest personatge, creat per Petros Màrkaris, ha esdevingut un cronista de la realitat econòmica i social del país. Especialment rellevant va ser la crònica de la crisi econòmica a Grècia que Màrkaris va fer gràcies a la Tetralogia de la Crisi: Con el agua al cuello; Liquidación final; Pan, educación, libertad i Hasta aquí hemos llegado.
La sèrie completa de llibres protagonitzats per Kostas Jaritos va començar l’any 1995 amb Noticias de la noche i encara continua. Aquesta mateix 2020, Màrkaris va publicar el, fins ara, darrer títol: L’hora dels hipòcrites.
Si voleu, podeu consultar el díptic d’aquesta segona sessió del club:
Disponibilitat en els catàlegs:
- Petros Màrkaris a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú (Aladí)
- També podeu trobar llibres de Petros Màrkaris en format digital (eBiblio)
La propera lectura de l’Oliva Negra serà Quan la nit mata el dia, d’Agustí Vehí.
