Emily Brontë i ‘Cims borrascosos’
Avui es compleixen 200 anys del naixement d’Emily Brontë, autora de la novel·la Cims borrascosos, tot un clàssic de la literatura anglesa. Inicialment, però, gairebé no va interessar els lectors i va desconcertar els crítics per la seva complexitat psicològica i estructural, per la intensitat del sentiment i la brutalitat dels personatges.
Va néixer el 30 de juliol de 1818 a Thorton (Yorkshire). Es va criar a la vicaría de la població de Haworth, on el seu pare era pastor, amb les seves germanes menors Charlotte i Anne i el seu germà Patrick.
El reverend Brontë els va permetre a les seves filles desenvolupar-se intel·lectual i artísticament i els va donar llibertat per llegir tot allò que els interessés i els va pagar classes de música, dibuix i idiomes. Tenia grans expectatives posades en el futur del seu fill, però també va impulsar la formació de les seves filles, costum gens habitual a l’època.
De ben jovenets, Emily i els seus germans van sentir ganes d’escriure i van concebre un món propi i fantàstic.
Emily era talentosa i somniadora i mai no va reeixir en les seves relacions amb el món exterior. Va treballar un temps com a institutriu i va passar una temporada a Brusel·les amb la seva germana Charlotte, però finalment retornà a Hawort i va dedicar la resta de la seva vida a les feines domèstiques, les passejades pel camp i l’escriptura.
Les tres germanes van autoeditar les seves poesies i, posteriorment, les seves novel·les: Jane Eyre de Charlotte, Cims borrascosos de l’Emily i Agnes Grey de l’Anne, totes tres sota pseudònims masculins.
Els seus darrers anys els va dedicar a cuidar del germà alcohòlic i el seu pare.
Cims borrascosos és l’única novel·la que va escriure Emily Brontë. Aquesta novel·la romàntica que narra la història d’amor entre Catherine Earnshaw i Heathcliff. Mostra fins a on pot menar una passió contrariada i el desencadenament d’emocions mal dirigides.
La narració va a càrrec d’en Lockwood, un inquilí de Heathcliff, i de Nellie Dean, la criada dels Earnshaw,. L’acció arrenca a finals del segle XVIII, quan el petit Heathcliff arriba a Wuthering Heights, la casa ombrívola dels Earnshaw, i continua fins passada la mort dels dos protagonistes principals.
L’autora respecta el parlar vulgar de la gent del poble i no maquilla les coses innobles de la vida a ulls victorians (sordidesa, sensualitat, violència, passió, vicis…). El títol de la novel·la ja resulta aspre i el nom propi del protagonista també hi fa referència: “heath” significa erm i “cliff”, cingle.
Per escriure-la, Emily es va inspirar en el paisatge erm, ventós i boirós que aïllava del món la rectoria d’Haworth, en les històries sobre espectres i apareguts que la criada dels Brontë els explicava, en les rudes narracions dels paisatges de Yorkshire i, tal vegada, en el record d’un vell amor desigual i prohibit (Robert Clayton). A més, s’aprecia la influència de Byron i de la novel·la gòtica.
S’ha adaptat al cinema en diverses ocasions a la televisió, i també al teatre. Actors i actrius com Laurence Olivier, Timothy Dalton, Raph Fiennes, Tom Hardy, Merle Oberon o Juliette Binoche van representar a en Heathcliff i la Cathy. A la darrera versió dirigida per Andrea Arnold el 2011, Heathcliff és de raça negra, per accentuar la distància ètnica i social entre ell i la societat victoriana que el rebutja.
La influència que ha tingut la novel·la en artistes posteriors es tanta que, fins i tot se’n va fer una cançó. La cantant britànica Kate Bush va compondre ‘Wuthering Heights’ després de llegir la novel·la i veure la mini-sèrie de la BBC i el tema es va convertir en el seu single debut l’any 1978 i va arribar a ser número de les llistes d’èxits durant quatre setmanes.
Els irreverents Monty Python també van voler retre homenatge a aquests personatges i amb el seu iconoclasta sentit de l’humor van fer per la seva popular sèrie ‘The Monty Python’s Flying Circus’ ‘La versió amb senyals de Cims Borrascosos’.
