Novel·listes d’èxit a casa nostra

Que per llegir bona literatura no cal anar gaire lluny, ho demostren aquests dos autors que us presentem i que tenim ben a prop: Ruben García Cebollero, que viu a la nostra ciutat i David Monteagudo, un galleg instal·lat a Vilafranca.

Rubén García Cebollero, nascut a Barcelona l’any 1975, és llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. Com a escriptor, ha obtingut més de deu premis i reconeixements en poesia i, amb la seva primera novel·la Ebro 1938. La batalla de la Tierra Alta va aconseguir ser finalista del Premi Planeta de Novel·la.

Ebro 1938 ens explica un dels conflictes militars més sagnants i llargs de la Guerra Civil Espanyola. La batalla va tenir lloc a la zona occidental de la província de Tarragona (Terra Alta) i la zona oriental de la província de Saragossa (Mequinensa) i es va desenvolupar des del 25 de juliol fins el 16 de novembre de 1938.

És una novel·la molt documentada i amb un estil literari peculiar i arriscat: és coral, canvia de perspectiva constantment per focalitzar la seva atenció en els diferents personatges històrics que hi intervenen, per a gairebé sentir el què passa a les trinxeres i en els fronts de tots dos bàndols. Hi ha espai per a l’amor, per l’amistat, per l’heroisme que neix del dolor i de l’esperança de les persones.

Rubén García Cebollero ha aconseguit escriure una novel·la intensa, esglaiadora i elegant, reflex viu de la tragèdia i de l’odissea dels seus protagonistes: un entramat de personatges d’ambdós bàndols embolicats en una lluita infernal tenyida de sang. En definitiva, un llibre recomanable per a totes aquelles persones interessades en la Guerra Civil Espanyola i les seves conseqüències. Una novel·la humana i propera amb una bona descripció dels personatges, les seves pors, inquietuds i de les penúries que hauran de suportar, una novel·la commovedora que tothom hauria de llegir com a reflexió.

David Monteagudo (Viveiro, Lugo, 1962), viu a Vilafranca en un pis de quaranta metres quadrats on atresora centenars de llibres. Ha escrit deu novel·les i les ha enviat, una a una, a les editorials esperant pacientment les seves respostes. Després, ha tornat a aixecar-se a les cinc del matí per ocupar el seu lloc en la línia de producció de la fàbrica de caixes de cartró en què treballa. A les dues de la tarda, abandona la cadena de muntatge i deixa pas a la seva creativitat.

Monteagudo va descobrir que volia ser escriptor als 40 anys. Ara en té 48 i ha passat els últims vuit anys escrivint històries. Té dues novel·les de ciència ficció, una altra d’inspiració gòtica que el seu editor, Jaume Vallcorba, ja està mirant, i set més. “En realitat estic aquí gràcies a la meva dona, Olga. Quan jo vaig tirar la tovallola, ella va seguir apostant per mi, i no va deixar d’enviar Fin a agents i editorials, fins que ho hem aconseguit”, explica.

Fin narra la retrobada, vint-i-cinc anys després, d’un grup d’amics que, quan tenien 20, es van conjurar en un refugi de muntanya per tornar a reunir-se allà quan complissin 45. Un d’ells va ser objecte d’una broma pesada i els altres especulen sobre si acabarà presentant-se o no.

L’autor afirma que “La meva pretensió va ser situar uns personatges ordinaris, frustrats, en unes situacions extremes i veure com reaccionaven, una sort d’experiment psicològic, naturalista. Volia trencar els gèneres, que tot semblés conduir a un retrat generacional de personatges i, de sobte, derivés en una mica còsmic”.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.