Dioptria. 50 anys. Pau Riba

Dioptria va aparèixer fa cinquanta anys. És un doble àlbum en el qual Pau Riba va combinar el rock psicodèlic i el folk passat per l’LSD. De fet, Riba venia del Grup de Folk, però va caure en la teranyina de l’electricitat tèrbola que Om havia injectat a la cançó de Maria del Mar Bonet ‘Jo em donaria a qui em volgués’, composta a partir del poema de Josep Palau i Fabre.
 
Pau Riba, nét de Carles Riba i Clementina Arderiu, feia aleshores de dissenyador gràfic de Concèntric, una productora i editora catalana de discos en català, fundada per Josep Maria Espinàs i Ermengol Passola, i que va editar Dioptria. Aquest treball es va idear com a doble elapé, cosa no pas barata de fabricació, raó per la qual es va publicar en dues etapes: el primer volum, el desembre del 1969, amb una doble carpeta preparada per encabir-ne el segon, llançat un any més tard.
 
La característica de Dioptria és la combinació de ‘filigranes melòdiques’ amb ‘armament elèctric’. La inspiració prové de dones: companyes de classe, mares, àvies, nòvies…
 
 

 
 
La figura femenina acomodada en la gàbia d’or no hi surt massa ben parada: Mareta bufona i, sobretot, Vostè, (tu, tu mateixa), portadora d’un discurs de responsabilització força distanciat del feminisme actual.
 
Recordem cinquanta anys després una de les cançons emblemàtiques:

Noia de porcellana
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.
Noia de porcellana
la teva entranya és plena de vent
una brisa de maig
amb pètals de rosa és aire innocent.
Noia de porcellana
tot el teu cos és un recipient
a punt de ser omplert d’aigua
i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.
Noia de porcellana
buscava força en el teu parlar
i això era com buscar
papallones blaves damunt la mar.
Noia de porcellana
d’una mirada et van trencar un braç
semblaves indignada
com una santa sense beats.
Noia de porcellana
tota ets fràgil que t’has tancat
sota d’una campana
que sona dolça i és de cristall.
Noia de porcellana
buscava llum en la teva pell
i això era com buscar
papallones d’aire allà on bufa el vent.
Noia de porcellana
tens la mirada ben transparent
la pell de cel·lofana i
la carn translúcida i repel·lent.
Noia de porcellana
què vols que et donin no donant res
ets freda i inhumana
et preocupes de cinc a set.

 
La guitarra, elèctrica i espurnejant, de Toti Soler, els teclats de Jordi Sabatés, els metalls de Romà Escales, la bateria de Josep Polo i el baix d’Isidoro de Mentaberry, ‘Doro’. Flautes bucòliques i tornades angelicals (Noia de porcelana) frec a frec amb el rhythm’n’blues àcid d’Ars eròtica, el gerro que es trenca amb estridència i els gossos que borden.
 

 
 
Dimarts 26 de novembre de 2019, la biblioteca Joan Oliva i Milà ofereix una xerrada musical centrada en el cinquantè aniversari de l’edició del disc Dioptria. Agustí Justo i Xavier Garriga, seguidors incondicionals de Pau Riba, són els encarregats de parlar-nos-en.
En Pol i Martí clouran l’acte amb la seva música.
 
 

 
Documents a les biblioteques VNG.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.