No te preocupes, no llegará lejos a pie

La darrera pel·lícula del director i guionista nord-americà Gus Van Sant, No te preocupes, no llegará lejos a pie, és novetat aquesta setmana a la Joan Oliva. No ha estat fàcil per al director, exponent del cinema independent, portar la història del caricaturista John Callahan a la gran pantalla. Fa vint anys que hi anava al darrere, tot i que la iniciativa no va ser seva. Va ser el desaparegut actor Robin Williams, amb qui Van Sant havia treballat a El indomable Will Hunting, i la companyia Sony qui van comprar els drets de les memòries autobiogràfiques de Callahan. En aquell primer moment, Gus Van Sant ja va treballar mà a mà amb Williams en la redacció del guió, però el projecte no va tirar finalment endavant, entre d’altres motius pels dubtes de l’actor a l’hora de ficar-se en la pell de l’il·lustrador. Anys després, quan ja havia mort John Callahan, el 2010, i el mateix Williams, quatre anys després, el projecte va tornar a mans de Van Sant. Un segon guió tampoc no va aconsegir el vist-i-plau i no va ser fins a la irrupció en escena d’Amazon que la pel·lícula va pendre forma. Les dificultats no van fer defallir el director que, un cop va tenir viabilitat, va adaptar el guió per a l’actor Joaquin Phoenix, potser un dels intèrprets més camaleònics de la seva generació.

No te preocupes, no llegará lejos a pie és un biopic al voltant de la figura de John Callahan i de la seva lluita contra l’alcoholisme. Abandonat per la seva mare, Callahan es va refugiar en l’alcohol i, amb només 21 anys i després de 24 hores continuades de festa, va patir un accident de cotxe que el va deixar per sempre més en una cadira de rodes. Gràcies a una fortíssima rehabilitació, va aconseguir tornar a fer servir les mans i va començar a dibuixar, mentre lluitava per deixar l’alcohol. Els seus dibuixos eren àcids, políticament incorrectes i, en bona part, tractaven sobre la discapacitat, quan bona part dels seus lectors desconeixia que ell mateix anava en cadira de rodes. En paraules de Gus Van Sant, “a Callahan li agradava provocar i odiava la hipocresia. Els seus dibuixos eren divertits, però amargs. I, sempre, políticament incorrectes“. Durant 27 anys i fins a la seva mort, va publicar les seves tires en el diari Willamette Week de Portland i també a revistes com ara Playboy i The New Yorker.

La caricatura de què pren el títol la pel·lícula i les memòries autobiogràfiques de Callahan és la següent:

Joaquin Phoenix havia treballat a les ordres de Gus Van Sant de ben jovenet a Todo por un sueño, però no havien tornat a concidir en cap altre projecte fins a l’arribada d’aquest darrer film. La seva interpretació a No te preocupes, no llegará lejos a pie és un dels valors segurs de la cinta. Cal destacar-ne, també, el treball dels secundaris Jonah Hill i Jack Black que, tot i que no solen prodigar-se en els papers dramàtics, han estat lloats únanimament per la crítica.

Tràiler de la pel·lícula: