Urpes de seda, Maria Català

LA TERTÚLIA
Dimecres 8 de maig

Avui el Club La Crisàlide, en l’última sessió del curs, està d’enhorabona: rebem la visita de l’autora del llibre que hem llegit, “Urpes de seda” (en substitució del títol previst, “Els amors fan l’amor”, que encara no està disponible a les biblioteques), i ens traslladem a rebre la Maria Català a la Planta Noble de la Casa Olivella, on hi ha la Regidoria de Cultura.

La Maria ja ens espera, amb un projector on veurem imatges de “Els amors fan l’amor”, i allà van arribant les diferents lectores i lectors del Club. És una sessió oberta al públic, perquè està emmarcada en el programa “Lletres vives” de la ILLC. Ens dona la benvinguda Francesc Moreno, coordinador de clubs. Faig la presentació de la Maria, amb qui ens vam conèixer en el passat Sant Jordi i amb qui compartim editorial, l’Editorial Voliana de Jordi Solé i Camardons. I, després, les clubaires comencen la sessió de preguntes i comentaris, que l’autora va responent molt amablement, sorpresa, diu, de la gran participació: un agraïment a Mary Carmen Paredes, Patricia Lewis, Ana Jiménez, M.Teresa Rodríguez, Rosa Llop, Evelia Casado, Anna Maria Montané, Ramon Also, M. Teresa Ventosa, Enriqueta Olivar, Mercè Fernández, Olga Fatgini i Anamary Krmpotic, com també a en Quim, que ens va acompanyar.

Coincidim amb Teresa Rodríguez, és una novel·la on hi ha moltes històries amagades. Li ha agradat que passi a les colònies tèxtils del Berguedà. La Patricia Lewis i la Mary Carmen Paredes, casualment, n’acaben de visitar una en el cap de setmana. Troba que la majoria de protagonistes busquen la felicitat. També es comenta la data, 1912, que coincideix amb l’enfonsament del Titanic, i que en Joaquim, el marit de la Gracieta, l’àvia de la protagonista, agafa com un senyal que ha d’anar a Cuba a fer fortuna (s’enyora del mar); i, d’allí, no tornarà mai. La Gràcia es queda sola; tot el que guanya és per als fills, i fins i tot s’amistança amb un veí que sempre l’ha admirada, en Miquel, un granger que li dona ous i pollastres a canvi de la relació amorosa. En Miquel es considera vidu, com ella, ja que la seva dona es va trastornar quan se li va morir el fill acabat de néixer.

Per tant, és una novel·la de gent que vol sobreviure, i que veu en la formació un manera de tirar endavant. La Mar, la tercera generació, no acaba de trobar el seu lloc; li han fet creure en el mite del “príncep blau” i el seu, Enric Sitjar, només la vol pels seus diners. Hi ha una relació àvia-neta on apareixen algunes concomitàncies emocionals. D’altra banda, la Mar viu en un romanticisme de passeigs pel cementiri i passions desfermades que toparà amb la realitat de la colònia. Parlem també dels espais descrits, on apareix el Barri Gòtic com un lloc d’alliberament, on la protagonista pot passejar tranquil·la. La Maria Català ens presenta també, en power point, els escenaris i temàtiques de la seva darrera novel·la, “Els amors fan l’amor”.

I ens acomiadem fins al 7 de juny, a l’Espai Far, on aquest cop la Trobada del Club del Llibre tindrà una protagonista una mica coneguda ja de tots…una tal Maria Rosa Nogué!

L’OBRA
Urpes de seda

Urpes de seda (2011) És una novel·la que ens ofereix una mirada molt particular dels intricats mecanismes que regulen les relacions personals. És una història de dones fortes amb vides complicades i amors no correspostos escrita amb remarcable voluntat d’estil i senzillesa narrativa. L’obra narra la història de la Mar Castells, la rica hereva de la filatura Punt i seda, una noia “descol·locada en el temps i l’entorn”, “amb un pensament avançat al seu temps” i “una visió de la vida fantàstica”, segons l’autora. Urpes de seda retrata un “univers femení que no es pot contemplar sense un univers masculí paral·lel” i és la història de dues dones i la seva “recerca de l’estimació”.

La Mar Castells és la rica hereva de la filatura Punt i seda, però no és ni vol ser una noia convencional. La seva mirada diferent i la seva passió per la vida potser no sempre seran la solució. A partir d’aquesta figura, Maria Català escriu Urpes de seda, la història de dues dones, l’àvia i la néta, i les “ganes d’estimar i de ser estimades” que tenen i la “lluita amb l’entorn familiar en què es troben”. És, segons l’autora, “una recerca de l’estimació que no troben”. La protagonista de la novel·la és una noia “descol·locada en el temps i l’entorn”, segons Català, “amb un pensament avançat al seu temps” i una “visió de la vida fantàstica”. El conflicte prové, en part, de la complexa història familiar de la protagonista: la seva àvia materna era obrera d’una colònia tèxtil l’amo de la qual es va casar amb la seva mare.

“És un univers femení, però que no es pot contemplar sense un univers masculí paral·lel”, ha sentenciat l’autora. Tot i això, l’escriptora no la vol definir com una novel·la “només de personatges femenins, perquè els masculins hi tenen molt pes”. “Tot els sentiments que té la dona són en funció dels homes del seu voltant”, ha dit. I és que, de fet, l’autora no està gaire d’acord amb l’etiqueta de literatura femenina, ja que, segons les seves paraules, “sembla que la menystingui”. Tot i això, l’escriptora accepta la crítica, “és bona si és constructiva”.

Els paisatges del Berguedà, les colònies de la part alta del Llobregat, els carrers de Barcelona i els paratges de Cuba són els escenaris d’una novel·la que conté una dosi de crítica contra la societat que “assenyala els culpables i els innocents sense saber el rerefons” de les situacions i “‘contra les aparences socials”. És, en definitiva, una història sobre les passions humanes perquè “és bo que es portin al límit”, ha advertit Català.

L’AUTORA
Maria Català

Maria Català Serra (1949) és una escriptora de Mataró (Maresme). Estudià la carrera de Magisteri i es dedicà a l’ensenyament a primària en les especialitats de socials i naturals, català i anglès. Ha dedicat la major part del seu temps a la seva professió, juntament amb l’educació dels seus quatre fills. Darrera d’aquesta dona oberta, activa, viatgera i emprenedora, s’amaga una persona amb una sensibilitat i receptivitat capaç de copsar els pensaments, les necessitats i els desigs de les persones que l’envolten. Lluny d’ésser conformista, el seu esperit inquiet l’ha portat a una recerca constant de tot allò que sigui el coneixement i aprofundiment d’altres cultures. Així mateix, la seva curiositat l’ha empès a viatjar arreu del món, donant-li la possibilitat d’establir contacte amb les maneres més diferents d’entendre la vida. Aquestes qualitats, a més a més, d’una constant observació de l’entorn i una passió per la lectura, són les que l’han conduït a escriure.

La seva primera novel·la, On reposen els somnis, és finalista el 2002 del Concurs de novel·la curta de la Universitat de Lleida, i apareix publicada el mateix any. El 2006 rep el Premi Serralada de Marina, convocat per la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, amb el conte “En Gerard, en Llauna i en Pèls”.

L’any 2011 publica la seva novel·la més ambiciosa fins al moment, Urpes de seda, en què recrea l’atmosfera de les colònies tèxtils, els carrers i la burgesia barcelonina a través de la història de Mar Castells, una rica hereva. La novel·la és traduïda el 2014 al castellà per Mercedes Gallego, amb el títol Garras de seda.

A A les fosques (2014), novel·la absorbent i plena d’intriga, narra la misteriosa desaparició d’una alumna de l’IES Plaça dels Bous de Mataró. També és autora del llibre El alcalde de la Malena (2005), treball conjunt amb l’escriptor Antonio Sánchez Rueda, amb il·lustracions del pintor andalús José Vicente Corona.

Ha col·laborat amb articles a revistes com Ébano i Sàpiens.

Maria Català s’ha beneficiat de tres beques de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per a fer cursos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. El 2018 publica la seva cinquena novel·la, Els amors fan l’amor (2018).

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.