Això no és Amèrica, Jordi Puntí
‘Als racons, mig dissimulades, encara hi ha les mateixes plantes artificials, amb les fulles fetes de roba, de tons verdosos, i la terra seca. Segur que si ara m’hi acostés i hi passés un dit, les trobaria plenes de pols, apergaminades pel fum antic, però el focus verd que les il·lumina per sota les fa lluir amb un esclat de clorofil·la que resulta molt autèntic.’ del conte ‘La mare del meu millor amic’ pàg. 91
Aquest darrer llibre de Jordi Puntí és un recull de contes. Són nou històries de l’edat adulta, exercicis de desamor, retrats de personatges en fuga i rebels a la recerca del seu lloc al món.
A la nota final del llibre, l’autor ens explica que va escriure tots els contes per encàrrec per ser publicats en revistes, diaris, llibres col·lectius…, però escrits amb la mateixa exigència literària que qualsevol altra narració. Els més antics, més de disset anys, han estat reescrits per tal que fossin més llegidors.
La lectura i la revisió dels contes ha fet adonar Jordi Puntí d’una coincidència en tots els contes: la música. I és per això que el títol del recull és ‘Això no és Amèrica’, escrita i gravada per David Bowie i Pat Metheny, This Is Not America, composta expressament per la banda sonora de la la pel·lícula The Falcon and the Snowman i que li transmet calma.
Els títols són: Vertical, Intermitent, Ronyó, Premi de consolació, La mare del meu millor amic, Set dies al vaixell de l’amor, La matèria, El miracle dels pans i els peixos i La paciència.
Recordar un amor mentre passeja pels carrers de l’Eixample; fer autoestop a la sortida de Vic; rebre cartes d’un germà; voler regalar un viatge a l’esposa i canviar-lo per un creuer en solitari…
Jordi Puntí va néixer a Manlleu l’any 1967 i ha publicat tres llibres de narracions:
El director de cinema Ventura Pons va adaptar les seves narracions a la pel·lícula Animals ferits.
És autor de la novel·la Maletes perdudes (Empúries, 2010), que va merèixer els premis Llibreter, Premi Amat-Piniella 2011, la Lletra d’Or 2010 i el premi Nacional de la Crítica.
Els castellans (2011), recull i amplia una sèrie d’articles sobre la immigració espanyola als anys 70 i la memòria personal de l’autor en un poble industrial català.
Els seus llibres s’han traduït a una dotzena de llengües. Des de fa quatre anys col·labora a les pàgines del diari El Periódico de Barcelona, on manté una columna setmanal sobre cultura i una altra d’opinió. També escriu cada mes a la revista L’Avenç i col·labora setmanalment a Ràdio Barcelona.
Llegiu el primer capítol.
Els llibres a les biblioteques VNG.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
