Tot queda en família. Cynthia D’Aprix Sweeney

Una de les darreres novetats en català a la biblioteca és aquesta novel·la ‘Tot queda en família’ de Cynthia D’Aprix Sweeney. Amb més de cinquanta anys es va posar a escriure aquesta novel·la sobre la vida d’una disfuncional famíliar nord-americana. Va matricular-se a un curs d’escriptura creativa i de tot l’esforç en va sortir aquesta història. D’Aprix Sweeney ha treballat com a redactora de publicitat en diverses empreses com American Express i McDonald i ha publicat assajos de no ficció al The New York Times Magazine. Li agrada molt observar la gent durant els seus pasejos en solitari.
Viure a Nova York et permet fixar-te en els altres. Com diu ella mateixa en una entrevista a la Vanguardia del 19 de novembre de l’any passat: “En un lugar como Nueva York -prosigue- te deberías esforzar mucho para no fijarte en lo que ves ante tus ojos. Además, suelo absorber los comportamientos de la gente y también invito a la confidencia”.

I de què va ‘Tot queda en família’?
Relat carregat d’humor, ironia, addictiva i embriagadora. Aquests són els adjectius amb què el defineixen.

Quatre germans: Leo, Melody, Jack i Bea esperen amb delit el moment per fer ús de l’herència familiar, el niu, com ells l’anomenen, la qual ha de servir per tapar tots els forats acumulats i començar de nou. Però els seus plans es desmunten quan en Leo, el germà gran, estavella de matinada el seu flamant Porsche acompanyat d’una cambrera mexicana trenta anys més jove que la seva dona i amb droga al cos. Aleshores cal recórrer al Niu per fer front a l’escàndol. ‘El fet que en Leo l’hagués emmerdat tan bestialment era alarmant,però, tal com els seus germans compartien a contracor no era estrany. Ara bé, el fet que la cagada d’en Leo hagués empès la seva indiferent mare a exercir els seus poders notarials i gairebé esgotar el Niu era sorprenent. Era l’única amenaça al Niu que cap d’ells hauria pogut imaginar. Era, senzillament, impensable.’

Aquesta circumstància provoca l’aparició dels sentiments i les emocions més baixes: l’enveja, la mentida, l’ambició… i tot un seguit de retrets familiars, que només es mostren quan els diners estan pel mig.
I és en aquest cas que els diners afecten les relacions d’una família que semblava indestructible.

‘Molts dies s’havia plantejat que estaria bé tornar els diners als seus germans, fer el gran gest, l’heroi al rescat. Però una vegada i una altra l’assaltava aquest pensament: i si algun dia els necessitava? I si necessitava una sortida d’emergència? Sempre n’havia tingut una. Pensar que la podia perdre, gairebé el marejava.’ pàg. 234