Ildefonso Falcones i La mano de Fátima

Ildefonso Falcones (Barcelona 1959), advocat de professió, especialista en Dret Civil, encara no se sent part de la tribu literària. Es defineix, amb sentit de l’humor, com un 3% advocat, un 97% entrevistat i un 0% escriptor.

La mort del seu pare, quan ell tenia 17 anys, va frustrar la seva prometedora carrera esportiva com a genet: a aquesta edat va ser campió d’Espanya junior en la categoria de salt. Poc després va començar a estudiar dues carreres, Dret i Econòmiques, encara que va decidir deixar la segona per a compaginar la carrera de Dret amb el treball en un bingo de Barcelona.

Es confessa lector voraç d’història catalana i d’autors de best sellers com Gary Jennings o Noah Gordon.

Mentre que Londres, París o Madrid disposaven de grans novel·les històriques ambientades a l’Edat Mitjana, Barcelona no en tenia cap. Així que Falcones, aficionat a escriure des de sempre, va trobar en la història de Santa Maria del Mar l’eix des del qual construir la seva primera novel·la. La història de la església, construïda pels pescadors i els habitants de la Ribera, el va captivar des de jove, quan amb catorze anys va fer-hi una visita amb l’escola. Des d’aleshores aquell indret es va convertir en un dels llocs preferits de l’autor.

Durant cinc anys va aconseguir trobar moments per a escriure, fins que va aconseguir un manuscrit de 1000 pàgines que al principi es va titular Bastaixo i finalment La catedral del mar, una novel·la històrica que es va convertir en un èxit editorial sense precedents, reconeguda tant pels lectors com per la crítica, els drets de la qual han estat venuts a mes de trenta-cinc països i mereixedora de diferents premis, entre ells, l’Euskadi de Plata 2006 a la millor novel·la en llengua castellana, el Premio Qué Leer al millor llibre en espanyol de l’any 2006, el Premio Fundación José Manuel Lara a la novel·la més venuda el 2006 i el prestigiós guardó italià Giovanni Boccaccio 2007 al millor autor estranger, celebrat a la localitat italiana de Certaldo Alto, on va néixer l’autor del Decameró.

Ara, tot i que segueix enterrant un munt d’hores al seu bufet d’advocat, Falcones encara troba temps, als migdies, per muntar a cavall amb la seva euga de 9 anys, Santa Glòria. Aquesta passió per l’equitació ha tingut conseqüències literàries a La mano de Fátima. Inicialment, l’escriptor volia narrar com s’ho va manegar el rei Felip II per crear una nova raça de cavalls cortesans. Però després, un cop submergit en l’època, els interessos de Falcones van variar i l’expulsió dels moriscs d’Espanya el 1609 es va convertir en el veritable eix sobre el qual pivota la novel·la.

El tema triat per Falcones és dels menys explorats per la literatura espanyola i per la societat en general. “És cert que hi ha un oblit. Ni tan sols no s’estudia el tema, o almenys jo no recordo haver-ho fet. Així com és coneguda l’expulsió dels jueus, i hi ha diverses novel·les que la tracten, la dels moriscs amb prou feines es toca. No sé exactament per què”, concedeix l’autor.

Aquest buit narratiu el va empènyer a decantar-se per aquesta història. Li atreia la perspectiva d’investigar el succeït en aquells temps i conèixer més de prop els costums dels moriscs i els trencacolls del seu desterrament. També creu que es tracta d’un assumpte d’actualitat, donada la “multiculturalitat i la immigració, amb la consegüent convivència religiosa, que hi ha a Espanya”, en un moment que segons el seu parer “estem molt millor que llavors quant a acceptació” però encara “falta entesa”.

El procés de documentació que sosté la seva rigorosa recreació històrica li va demandar la lectura d’uns 200 estudis i llibres, a més de diversos viatges a Andalusia i València. Aquesta afecció a la fidelitat es trasllueix no solament en el seu precís relat de conteses, afronts i grans gestes sinó també en la rica descripció de la vida diària i els hàbits dels seus personatges. “Baixar a aquests nivells em sembla important. Parles de fa 400 anys, així que has d’apropar al lector a coses com què menjaven o com es vestien o actuaven aquelles persones” assenyala.

Vídeo de la presentació de La mano de Fátima

L’autor, que malgrat l’espectacular acollida de La catedral del mar, amb quatre milions d’exemplars venuts a tot el món, continua exercint la seva professió d’advocat, aconsegueix novament en La mano de Fátima atrapar l’atenció del lector i mantenir-la al llarg de tota la novel·la. Es val per a això d’una vida, la del jove morisc Hernando, omplerta d’aventures i vicissituds a la recerca de l’amor i la llibertat, però també de l’ús d’un llenguatge àgil, que evita lirismes i ser barroc, que té pocs adjectius, ja que la seva única intenció és “narrar, o millor encara, mostrar, i transmetre el major nombre d’idees amb el menor nombre de paraules”. Malgrat que la seva pròpia obra té nogensmenys que 960 pàgines.

El seu protagonista, un descendent dels musulmans que es van convertir per força al cristianisme, lluita per la convivència de les religions cristiana i musulmana. Un objectiu difícil perquè els moriscs van ser víctimes de la xenofòbia més brutal. A causa de l’expulsió, unes 300000 persones van haver de marxar d’un regne que, al segle XVII, encara no havia superat la foscor medieval.

Per a l’escriptor català, es tracta d’“una part de la nostra història negra molt poc coneguda i molt poc estudiada” en què ha decidit aprofundir per una elecció “personal”, que se cenyeix “exactament al que va passar”, segons ha afirmat en una entrevista. “Personalment, m’agradaria transmetre un missatge de tolerància i d’acostament, però desgraciadament no va ser això el que va passar”, perquè “els vam fer fora a tots”, ha censurat. Tot i això ha confiat que serveixi perquè avui dia “puguem entendre millor aquest acostament” entre les cultures cristiana i musulmana.

Ara “vivim una època en la qual assumim la multiculturalitat”, ha dit. “Sempre hi haurà grups que no ho facin, sempre hi haurà queixes i persones contràries, però en general crec que tots pretenem aquesta convivència”, confia.

A la biblioteca hi trobareu les dues obres d’aquest autor. Llegiu-les!

Biblioteca Joan Oliva i Milà.