Amalia i els esperits. Patrícia Gabancho

´Que els esperits parlen als mortals. Això, pensa el senyor bisbe, o més ben dit, n’està convençut, s’ha de tallar d’arrel perquè és pràctica demoníaca.’

Amalia i els esperits és la història d’Amalia Domingo Soler, feminista i anticlerical i que va ser la veu principal de l’espiritisme, molt popular a l’Europa del seu temps (segona meitat del segle XIX). A la vegada també és la història de la Barcelona modernista, una ciutat en plena expansió, moderna i ambiciosa, que vol esdevenir una gran capital europea.
L’autora barreja l’explicació de la vida de la protagonista amb com aconsegueix la informació, de manera que el relat adopta un to detectivesc divertit.

I què és l’espiritisme? ‘A la doctrina redemptora transcendent hi afegeix una voluntat de transformació social. De redempció dels pobres en aquest món. (…) Allà on el catolicisme hi posa resignació i caritat, l’espiritisme propugna una certa conducta activa.’

La major part de la informació prové de la seva autobiografia. Com escriu l’autora, Patrícia Gabancho: ‘Amalia ho explica molt bé: no debades va ser la principal difusora de la doctrina espiritista -o espírita- del seu temps, com a mínim en llengua castellana, cosa que li va donar un gran predicament a l’Amèrica llatina. Per ella, entrar-hi en contacte va ser una epifania, ja que no només explicava el seu patiment, sinó que li donava un sentit. En el moment d’expansió de l’espiritisme, entre els segles XIX i XX, regnava la ciència positiva, és a dir, la ciència basada en l’experimentació, en la confirmació de les hipòtesis. (…) Era una ciència que creia, per exemple, en l’existència de l’èter com a substància transmissora d’energia, o del flogist per provocat combustions. No cal parlar de la medicina: eren els temps de les sagnies i els dejunis, i, sobretot, els temps previs als mecanismes de l’asèpsia.’

Patrícia Gabancho va nèixer a l’Argentina el 1952. És periodista i escriptora. Ha publicat una vintena d’assajos sobre la cultura, la història i la política de la societat catalana. Entre els quals destaquem: