La pareja en la vejez. Maria Helena Feliu Pi de la Serra

En aquest llibre el que es pretén és donar una visió dels múltiples i diferents aspectes que s’haurien de tenir en compte quan les parelles es troben al final de la seva relació i oferir els consells adequats per tal de superar tots els entrebancs que apareixen en l’últim tram vital i, a la vegada, per gaudir dels molts moments avantatjosos del moment.

A qualsevol edat és possible modificar els patrons erronis que condueixen a pensaments distorsionats i generen emocions malaltisses i accions equivocades. ‘El horizonte que se abre ante nosotros en la vejez no tiene por qué ser forzosament ingrato.‘
Els capítols presenten diversos temes, així en el primer ens situa en el moment de la jubilació. ‘Jubilarse no tiene por qué significar ausencia de actividad’. ‘Lectura, deporte, informática, jardinería, música y muchas otras pueden resultar interesantes y gratificantes.’ ‘Programad actividades juntos, aunque no es necesario que sean todas. Es bueno que cada uno tenga us propias áreas de dedicación de acuerdo a sus preferencias.‘

En els següents capítols, onze en total, es parla de quan la relació del matrimoni està acabada i el que cal fer segons cada cas; de la comunicació, de la cura en el to, el timbre, el gest…, de la bona comunicació per resoldre desacords i prendre decisions; aparició de les xacres de la vellesa: la cura mútua amb humor; el sexe: ‘La vejez no es motivo para prescindir de la vida sexual.‘; els drets de les persones grans: ‘Cuidaos. Seguid cultivando vuestro cerebro. Vigilad vuestra dieta. Y seguid cultivando el sentido del humor.’; trobades en la tercera edat: enamorar-se de nou i ser feliç; avis aclaparats per situacions inesperades amb els fills i nets; la decisió d’anar a una residència; preparar-se per als adéus: ‘El duelo es una situación normal que habitualment se resuelve sin que ello implique abandono del recuerdo ni desaparición total de la añoranza. Mantenerse autónomo, realizar actividades… va a ser de gran ayuda.‘

‘Envejecer es un proceso normal y, sin duda, significa que nos ha sido otorgado mayor tiempo para gozar de nuestra existencia. A pesar de todo, muchas personas viven el envejecimiento pensando solo en los aspectos más negativos. No obstante, es preciso reconocer que la ancianidad comporta algunas ventajas. La experiencia, una mayor capacidad para soslayar los ímpetus desafortunados, mejor control de las emociones y más acertado discernimiento.Es importante saber dirigir la propia vida también en esta etapa. Trazar planes, tener objetivos, mantener la curiosidad, interesarse por lo que ocurre a nuestro alrededor y gozar de la amistad y de la pareja. Envejecer en pareja puede paliar la soledad y estimular planes y objetivos. También será preciso aprender a gestionar no solo la aparición de los propios achaques y limitaciones, sino también los del compañero o compañera.’.

Maria Helena Feliu és llicenciada en filosofia i diplomada en psicologia clínica. Ha format part de la Unitat de Psicopatologia Infantil Experimental de la Facultat de Medicina. És sòcia-fundadora del Gabinet Col·lectiu Galton i de l’SCRITC (Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament) adherida a l’europea European Association for Behaviour and Cognitive Therapies.
Ha estat professora en diversos màsters: Psicologia Clínica de la Infància i l’Adolescència, professora del Master Universitari de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull en l’assignatura de Terapia de Parella i professora de la Facultat de Nutrició i Dietètica en l’asignatura de Trastorns Alimentaris.
Ha treballat en diversos àmbits de la Psicologia Clínica. En els darrers temps ha centrat gran part de la seva activitat en la Teràpia de Parella.
Altres llibres que ha escrit anteriorment.
Coautora de: