Baltasar Porcel

Ahir ens va deixar un magnífic escriptor i també periodista a l’edat de 72 anys degut a una malaltia que patia en els darrers anys. Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca 1937- Barcelona 2009) va ser un autor fonamental de la literatura catalana, creador d’un món tràgic i poètic que va retratar amb un llenguatge vigorós i ric, i que va trobar en el Mediterrani i la societat mallorquina l’eix de la projecció de les passions humanes.

És autor d’una extensa obra literària, de la qual sobresurten les seves novel·les, entre elles Cavalls cap a la fosca (1975), Les primaveres i els tardors (1986), El cor del senglar (2000) o L’Emperador o l’ull del vent (2001), encara que també va publicar llibres de viatges, assajos, entrevistes i fins i tot peces teatrals.

Altres novel·les destacades en els seus primers anys van ser La lluna i el Cala Llamp (1963), Els argonautes (1968), o Difunts sota els ametllers en flor (1970).
Ha obtingut els premis més importants de la literatura en català: Josep Plá (1969), Prudenci Bertrana (1975 i 1997), Sant Jordi (1986), Ramón Llull (2001) i Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (2002).

Darrerament, havia guanyat el Premi d’Honor dels Lletres Catalans (2007) i, al juny de l’any passat, el Premi Sant Joan de Caixa Sabadell per la seva obra Cada castell i totes les ombres, novel·la que va acabar durant la seva estada en l’Hospital Clínic.

Porcel, era col·laborador habitual de La Vanguardia on va escriure diumenge passat 21 de juny el seu últim article, en el qual tenia una columna des de fa vint anys, sota el títol Misterios y alterios.

MÉS INFORMACIÓ. Baltasar Porcel per Baltasar Porcel.

Qui sóc i per què escric?

VÍDEO. Entrevista a Baltasar Porcel.