Xavier Bosch i ‘Nosaltres dos’

La trajectòria professional de Xavier Bosch abraça diferents mitjans de comunicació: ràdio, televisió i premsa. A la ràdio va ser el creador conjuntament amb Antoni Bassas del programa, Alguna pregunta més?, espai humorístic amb el qual va rebre el Premi Ondas. També a Catalunya Ràdio va presentar amb Quim Monzó l’espai, Crítica de l’Opinió Publicada. I seguint a la ràdio, a partir del maig de 2002 entra a RAC1 dirigint el programa esportiu, Primer toc, per passar a ser el cap de programació de l’emissora i a presentar programes esportius de caire blaugrana i el magazín matinal, El món a RAC 1, pel qual va rebre el Premi Ràdio Associació de Catalunya.

A la televisió dirigí el programa de TV3, Un tomb per la vida, el presentador del qual era Joaquim Maria Puyal. Anys més tard dirigí i presentà el programa, Àgora.

I per últim, a la premsa ha treballat a la Vanguardia, el Mundo Deportivo, Avui i Ara, en aquest últim hi publica una columna.

Però, a part de dedicar-se al món de la comunicació, també ha escrit uns quants llibres, el darrer dels quals ha estat la novel·la ‘Nosaltres dos’, on es tracta de l’amistat entre un home i una dona.

La sinopsi de la història del llibre:
«L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d’ahir».
El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d’un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls. Junts riuen, es diverteixen i, units pel vincle de l’amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n’hi ha pocs, a prova de tot.

És possible l’amistat, doncs, entre un home i una dona?

El pas del temps estructura la novel·la en tres parts que coincideixen amb les etapes vitals dels personatges: any 1983, quan «tot està per fer» i es crea la seva amistat en els «feliços anys 20» dels protagonistes; 2000, «les hores vertiginoses», quan arriben als 35 anys i la vida els llança als primers esculls, i 2016, moment en què es compleixen els 50 anys i «es posa el comptador a zero» perquè «ja no hi ha res a perdre en les relacions».

Llegiu el pimer capítol.

Altres novel·les que ha escrit són:

La ‘Màgia dels Reis’ és una novel·la adreçada al lector jove. La història s’emmarca en l’estiu que viu l’Oriol, un noi de 17 anys. La seva vida ha estat tranquil·la, sense daltabaixos, però sense saber-ho es troba en una cruïlla de camins desconeguts: la seducció i l’amor s’enllacen amb la malaltia i la mort d’una manera irrefrenable. De cop i volta s’adona que ha deixat enrere la infantesa i aprèn que continuar endavant és un joc arriscat i perillós.

Segueix amb una trilogia de gènere negre i policíac, en la qual el protagonista és en Dani Santana, un periodista que treballa en el diari Crònica. Aviat s’adonarà que la veritat està emmanillada i que fer un diari és un joc d’equilibris que va més enllà de la lògica del poder i de la política. De mica en mica, una xarxa d’interessos, de corrupció i de silencis s’anirà teixint al seu voltant… Això a ‘Se sabrà tot’.

En el segon, ‘Homes d’honor’, Dani Santana és ja l’exdirector del diari Crònica i condueix ara un programa d’investigació i d’entrevistes a la televisió. Fugint d’uns problemes, se’n troba uns de nous. Tuzza Talese, una siciliana temperamental que ha destapat els secrets de la Cosa Nostra, acudeix al seu programa i li capgira la vida…

I a ‘Eufòria’, el darrer, en Santana, està enguixat de dalt a baix en un hospital després d’un intent d’assassinat. A la clínica fa amistat amb el Gratu, un jugador de rugbi juvenil que ha quedat en cadira de rodes, pacient inquiet i hacker compulsiu, l’arrossega a investigar certes pràctiques que han portat a la ruïna el nostre sistema sanitari…

Guanyà el Premi Ramon Llull 2015 amb ‘Algú com tu’, la història de la qual versa sobre la coneixença entre el Jean-Pierre Zanardi i la Paulina Homs. “Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l’un de l’altre. El Jean Pierre, cicerone amb ganes d’agradar, explicava curiositats del barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard Saint-Germain». El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure. La Paulina Homs, de vida tranquil·la i familiar a Barcelona, arriba a París per al casament de la seva cosina.”

Val a dir que ha escrit una obra de teatre: ‘El culekulé’ i algunes de narrativa breu: ‘Jo, el simolses’ i ‘Vicis domèstics’.